Cercador
CASTELL DE CANYELLES. EL GARRAF
Un relat de: Antonio Mora VergésLa comarca del Garraf té dos indrets força desconeguts, Canyelles – que molts han vist en fer el trajecte des de Vilafranca del Penedès al mar, l’Àngela Llop Farré el retratava de forma magistral - , i Olivella , invisible i desconeguda per a la majoria.
Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré fins dalt del petit turó que senyoreja el castell de Canyelles, situat, al costat de l'església de Santa Maria de Magdala.
Les restes , que daten del segle XV, són fonamentalment una torre de planta circular força alta, i un fragment de muralla amb cinc merlets. La torre té un diàmetre intern de poc més de 2 metres i, a peu pla, els murs tenen un gruix d'uns 135 cm. A la part alta, les parets són molt més primes (uns 80 cm). El parament, d'acord amb el que es pot veure a la paret superior, és fet de pedres gairebé sense treballar poc o molt arrenglerades. A la zona alta destaquen unes petites espitlleres.
Al cens de l’any 1900 consten 561 ànimes, a les darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) l’any 1930 ha baixat fins a 475, i no serà fins a la mort del sàtrapa Francisco Franco, en el cens de 1981que es recuperaran els 565 habitants, la ‘Democraciola’ que substituirà al segon feixisme, comportarà un creixement exponencial que al tancament de l’any 2012 era de 4.275 habitants.
Els efectes ‘perversos’ d’aquest creixement son visibles per arreu.
Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré fins dalt del petit turó que senyoreja el castell de Canyelles, situat, al costat de l'església de Santa Maria de Magdala.
Les restes , que daten del segle XV, són fonamentalment una torre de planta circular força alta, i un fragment de muralla amb cinc merlets. La torre té un diàmetre intern de poc més de 2 metres i, a peu pla, els murs tenen un gruix d'uns 135 cm. A la part alta, les parets són molt més primes (uns 80 cm). El parament, d'acord amb el que es pot veure a la paret superior, és fet de pedres gairebé sense treballar poc o molt arrenglerades. A la zona alta destaquen unes petites espitlleres.
Al cens de l’any 1900 consten 561 ànimes, a les darreries del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ) l’any 1930 ha baixat fins a 475, i no serà fins a la mort del sàtrapa Francisco Franco, en el cens de 1981que es recuperaran els 565 habitants, la ‘Democraciola’ que substituirà al segon feixisme, comportarà un creixement exponencial que al tancament de l’any 2012 era de 4.275 habitants.
Els efectes ‘perversos’ d’aquest creixement son visibles per arreu.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.