CASA MERCÈ PASCUAL DE LA GARRIGA.

Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 – 1903), i Miquel Madorell (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936), treballaren per encàrrec de Mercè Pascual -vídua del Dr. Llagostera- en aquesta casa – que diria està assenyalada amb el número 24 dels Passeig del Til•lers - , però al llarg del segle XX, ha tingut altres numeracions, i àdhuc s’ha assignat a carrers amb altres noms.




El cos principal de la casa és de l'arquitecte Miquel Madorell i Rius.




La façana, el pati i la decoració del menjador, és deguda a l'arquitecte Antoni M. Gallissà i Soqué.




No tinc clara l’autoria del singularíssim rellotge de sol.

No se li fa cap ‘favor’ al genial arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), ‘amagant’ i/o no documentat de forma rigorosa les obres d’altres arquitectes de la seva època. A ell no li cal, i dona una pobre impressió de la població on va exercir d’arquitecte municipal desprès de casar-se, i on tenia fortes vinculacions familiars.

Trobava una ‘descripció’ de la casa que diu : Edifici destinat a vivenda unifamiliar aïllada, adossada, per una petita superfície a la paret mitgera. Consta de planta baixa, pis i golfa. Sòcol estucat en forma de carreus. A les cantonades hi ha daus alternats amb motius florals. Les obertures estan encerclades en llur terç superior. Les façanes estan arrebossades fins a la imposta de la planta pis. Les façanes estan arrebossades fins la imbricació del ràfec de coberta. A la darrera planta hi ha arcuacions amb arcs de llinda plana. Com element característic apareix per primera vegada un torreta de secció circular (es va reformar la primitiva coberta de susdita torreta deixant-la plana ).

Sou pregats d’ampliar i/o rectificar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; si més no completant els cognoms de la vídua Mercè Pascual , i el nom propi i el segon cognom del seu espòs. A darreries del segle XIX, fins en aquest extrem superior de l’Àfrica, les persones tenien almenys un nom propi i dos cognoms.