Cercador
CASA JOAN BOFILL DE SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava el singular edifici del carrer de Sant Sebastià , 4 de Santa Coloma de Farners, el promotor Joan Bofill – sense cognom matern, que ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , i l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940).
La descripció tècnica ens explica d’aquesta construcció cantonera de grans dimensions, de planta rectangular, amb soterrani, dues plantes i golfes, amb profusió d’elements d'estil neogòtic, neorenaixentista i modernista, que la coberta és a tres vessants i al centre s'alça una torreta de planta quadrada, amb finestres trigeminades trevolades d'estil gòtic i teulada piramidal de ceràmica vidriada que formen sanefes de tres colors.
La façana principal del carrer Sant Sebastià presenta una portalada lateral rectangular amb guardapols que pren l'alçada de mig soterrani i el primer pis. La segona planta té una galeria central coberta, sostinguda per mènsules i amb un fris de ceràmica decorativa, flanquejada per dues obertures amb barana de ferro forjat. Les golfes mostren una galeria d'onze finestres amb impostes. La façana de la dreta presenta un primer nivell de cinc mitges finestres del soterrani i, al capdamunt, les cinc corresponents de la primera planta iguals a les de la façana principal.
El segon pis té un cos central de tres obertures amb balcó corregut i una obertura amb barana de ferro per banda. Les golfes presenten una composició de finestres amb impostes de 3-5-3. Totes les obertures tenen guardapols i les de la planta baixa estan protegides per reixes de ferro forjat treballades.
L'angle de l'edifici té com elements més rellevants, una escultura d'un sant Josep amb l'Infant de pedra sobre peanya i coberta per un dosseret d'estil gòtic i, al capdamunt, un relleu amb les inicials del promotor i primer propietari de l'edifici, JB.
Tot l'edifici ha estat recentment restaurat respectant però, els element més rellevants de l'edifici original, com l’enteixinat de fusta del sostre.
El ràfec de la coberta està sustentat per mènsules entre les quals hi ha rajoles decoratives blanques i vermelles amb motius geomètrics.
La descripció tècnica ens explica d’aquesta construcció cantonera de grans dimensions, de planta rectangular, amb soterrani, dues plantes i golfes, amb profusió d’elements d'estil neogòtic, neorenaixentista i modernista, que la coberta és a tres vessants i al centre s'alça una torreta de planta quadrada, amb finestres trigeminades trevolades d'estil gòtic i teulada piramidal de ceràmica vidriada que formen sanefes de tres colors.
La façana principal del carrer Sant Sebastià presenta una portalada lateral rectangular amb guardapols que pren l'alçada de mig soterrani i el primer pis. La segona planta té una galeria central coberta, sostinguda per mènsules i amb un fris de ceràmica decorativa, flanquejada per dues obertures amb barana de ferro forjat. Les golfes mostren una galeria d'onze finestres amb impostes. La façana de la dreta presenta un primer nivell de cinc mitges finestres del soterrani i, al capdamunt, les cinc corresponents de la primera planta iguals a les de la façana principal.
El segon pis té un cos central de tres obertures amb balcó corregut i una obertura amb barana de ferro per banda. Les golfes presenten una composició de finestres amb impostes de 3-5-3. Totes les obertures tenen guardapols i les de la planta baixa estan protegides per reixes de ferro forjat treballades.
L'angle de l'edifici té com elements més rellevants, una escultura d'un sant Josep amb l'Infant de pedra sobre peanya i coberta per un dosseret d'estil gòtic i, al capdamunt, un relleu amb les inicials del promotor i primer propietari de l'edifici, JB.
Tot l'edifici ha estat recentment restaurat respectant però, els element més rellevants de l'edifici original, com l’enteixinat de fusta del sostre.
El ràfec de la coberta està sustentat per mènsules entre les quals hi ha rajoles decoratives blanques i vermelles amb motius geomètrics.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.