Cercador
CASA DEL COMÚ DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS.CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan retratava l’edifici de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, en venia a la memòria una anècdota que devia succeir a la segona meitat del segle XX; el franquisme semblava anar afluixant la pressió CONTRA LA LLENGUA CATALANA ( el Rei menteix en això també ), i una noia jove respon a la pregunta, SABE DONDE ESTÁ LA CASA CONSITORIAL?, dient que li sembla que no en tenim, l’ interlocutor li diu que en totes les poblacions n’hi ha una, però la jove insisteix en que no li sap donar raó, Y, EL AYUNTAMIENTO DONDE ESTÁ ?, un cop li ha explicat l’ interlocutor li diu , QUE CASA CONSISTORIAL, Y AYUNTAMIENTO, son el mateix. La jove en va prendre’n nota, i anys desprès m’ho explicava con un fet curiós. Des de 1714 ens han imposat LA SEVA LLENGUA fins al límit, que quan avui parles i/o escrius la teva ; SOBIRA/JUSSÀ, per ALTO/BAJO, traduït a ALT/BAIX, algú s’ofèn perquè li qüestiones el SEU CATALÀ.
Els origen de l’edifici cal situar-los al segle XVII, aleshores – com ara - les dues parròquies, Sant Genis de Plegamans, i Santa Maria de Palau-Solità funcionaven de forma independent; l'any 1698 però, serà una fita històrica pel que fa a la integració i consolidació del terme municipal, ja els prohoms de l'època varen decidir l'adquisició d’una masia ( de la que no s’esmenta el nom en el relat històric ) que es va destinar a Casa del Comú. L’afirmació que ‘les reunions es feien en el camp amb els inconvenients que això deuria comportar’, no la trobo ‘creïble’, justament perquè es disposava de DOS EDIFICIS PARROQUIALS.
La descripció tècnica de l’edifici en un llenguatge quasi telegràfica ens diu : Edifici de planta rectangular amb planta baixa i un pis superior amb coberta de teules de doble vessant.
A principis del segle XX els seus baixos foren destinats a les escoles públiques, a la façana posterior hom pot veure unes obertures, i una orla decorativa de coronament, on s'hi llegeix MCMVIII, en un estil clarament modernista.
De l’arquitecte i/o mestre d’obres autor de la reforma, ni UN MOT.
No hi ha dissortadament gaire informació de la casa, tinc però, l’esperança que des de l’àrea de patrimoni de l’Ajuntament s’hi posarà remei.
És, un tristíssim consol, però a Polinyà no tenen cap dada en relació a l’edifici de l’Ajuntament.
Sou pregats de afegir i/o esmenar el que sigui a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Els origen de l’edifici cal situar-los al segle XVII, aleshores – com ara - les dues parròquies, Sant Genis de Plegamans, i Santa Maria de Palau-Solità funcionaven de forma independent; l'any 1698 però, serà una fita històrica pel que fa a la integració i consolidació del terme municipal, ja els prohoms de l'època varen decidir l'adquisició d’una masia ( de la que no s’esmenta el nom en el relat històric ) que es va destinar a Casa del Comú. L’afirmació que ‘les reunions es feien en el camp amb els inconvenients que això deuria comportar’, no la trobo ‘creïble’, justament perquè es disposava de DOS EDIFICIS PARROQUIALS.
La descripció tècnica de l’edifici en un llenguatge quasi telegràfica ens diu : Edifici de planta rectangular amb planta baixa i un pis superior amb coberta de teules de doble vessant.
A principis del segle XX els seus baixos foren destinats a les escoles públiques, a la façana posterior hom pot veure unes obertures, i una orla decorativa de coronament, on s'hi llegeix MCMVIII, en un estil clarament modernista.
De l’arquitecte i/o mestre d’obres autor de la reforma, ni UN MOT.
No hi ha dissortadament gaire informació de la casa, tinc però, l’esperança que des de l’àrea de patrimoni de l’Ajuntament s’hi posarà remei.
És, un tristíssim consol, però a Polinyà no tenen cap dada en relació a l’edifici de l’Ajuntament.
Sou pregats de afegir i/o esmenar el que sigui a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.