Carta d'un carnívor familiar

Tinc un lleuger gust de sang que em passeja per la boca.
Deu ser d'alguna mossegada.
Em repasso les juntures de les dents per traurem les engrunes i restes de fibres de carn que sempre em queden. Les repasso una a una -les dents clar- amb la punta de la llengua. La faig lliscar sentint el tacte suau que es frena cada cop que troba les arquejades restes de "sarro" que emmarquen la geniva.
Per acabar, repasso els plecs del llavi, fent tombs relaxats al voltant de cada tara.

Tu ets tu asseguda al seien de davant.
Encares distreta la finestra fent saltar la mirada sobre la muntura de les ulleres de pasta.
Sabates marró acompanyen les cames que se't creuen per enganxar-te el tronc amb el terra. Entre el ventre i la falda travessa la rebequeta amb que et tapaves fins pujar al tren i ara, pudorosa escalfa les darreres ones del teu cos sobre la butaca.

Ets una mica grosseta, d'uns setanta anys.
La carn reomple la tela donant-li una aparença terça, el cul se t'escampa tocant les baranes-recolza braços i condensa les sacsades de la màquina fent-te vibrar lleugerament. Sembla que la tremolor s'escampi per tota tu i que tot això et reompli i remarqui els pits i les galtes de la cara (no parlo de les del cul).

M'hipnotitza la forma en que et cau suaument la caspa. Es com quan el pastisser escampa el sucre neu sobre el braç de gitano.

Crec que aquesta és la idea que m'obliga a absorbir el teu olor, m'arriba la teva concentrada essència, acompanyada d'un aroma dolç, entristit per un lleu record d'una agror allimonada.

Ets ferma, consistent, tota una dona!
Més que ferma, apetent!
M'agrada la carn i tu m'obris la gana

Crec que t'assaboriré a cada mossegada