Carta a una amiga estalviadora

Estimada Maria:

He vist que ets una dona molt estalviadora, que no menges, per no gastar paper, per quant fas el caganer.
Abans d'anar a dormir, penses i penses, cada nit... que pots fer per dinar ?
Així arribes el mati, sense dormir i com no saps que fer, vas al primer contenidor i tot seguit trobes el primer tros de pa, que junt amb la llet que, en el plat ha deixat un gat, el teu delit es, cruspir-ho tot de camí.

Per dinar la teva millor amiga, et convida a menjar cigrons, que ni ha per tots els recons i de segon plat, colom a la brasa, requisat en un prat de l'ajuntament.
Per sopar vareu menjar síndria, que deuria caure d'algun pis i era esclafada.
I mes o menys transcorren així els dies.
De roba no en compres mai, doncs pels carres n'és ple.
Et lleves amb el primer raig de Sol, i vas a dormir quant el dia ja es acabat.
De bombetes no en gastes.... no en gastes, perquè ni es poden encendre, doncs d'interruptor, ja fa anys que no funciona.

La lámpara del menjador, mai ha fet llum, i la taula, que normalment es per fer-hi els àpats, la tens plena de papers, que no saps perquè serveixen, però els guardes junt amb les factures, rebuts i propaganda, no fos cas que es perdés rés, i així quant vingui el teu nebot, els pot revisar, i posar al dia.
Ell va ser el que et va posar el Telèfon, que amb 70 anys, mai n'hi havia agut i va aconseguir que paguis la quota mínima de pobre.
També et va posar un avisador, de la creu Roja, perquè les cames ja no t'aguanten, i quant caus a terra, pots avisar, que et vinguin a assistir.
He oblidat que menges molts yogours, i que es l'únic que compres, el pa te'l donen a la pastisseria del costat de casa, però es clar, es del dia abans.

Una vegada a setmana, vas al mercat i com et veuen vella i geperuda.... pro tu els hi fas cara de somriure i els hi fas llàstima i sense demanar res, et donen, sardina passada, i peix que ningú vol.
Llavors ho rega-les a una amiga teva, molt amiga de fa anys, que no poc baixar les escales, per culpa de l'atrossis, i eixís tu que no tens res, li pots fer caritat.