Carrers estrets

Un relat de: Marcel Vidal

Carrers estrets...
Ombres amables.
Més enllà, el mar i el cel....
Tot és nou.
El teu somriure clar
s'escampa com una carícia,
Tendre, embolcallant-me l'ànima.
I jo,
Miro la Vida. Et trobo a Tu.
Onades d'amor m'omplen el cor.!!

Comentaris

  • Com sempre,...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 14-05-2005

    ...un poema sentit i bell. Ens fas penetrar en l'essència de les coses.

    Celebro haver-te conegut.