Cercador
Caritat, una mica de
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Caritat.
Com t'hem deixa't!
Eres d'obligada pressió.
Per l'arbitrarietat, tacada.
Tan immensa, com mal pagada,
dels sotmesos al Senyor,
A l'Amo...
Fins a esclatar de sang!
Justícia.
Ara, per comtes.
Com un nou software
d'ordinador:
Ara...
que toca?
a que hi estic obligat?
Poca soca.
No mirem els ulls.
Donem-nos les mans,
au! xoca-la!
Es un acord.
No mes carícies
gratuïtes.
Tot te preu,
comú mercat,
de partits
i institucions.
Cementeri:
Infern de reglaments,
decrets lleis,
Constitucions.
Laic i ben catòlic:
Per aquí passi
per allà, no.
Vius a crèdit
ho "Deus" tot.
Condemni això,
això no.
Sis plau.
i compte!
si no...
Però,
això sí:
Ets un Amo,
i un senyor.
El donar es mitja vida,
el rebre es alegria
Entre tanta fredor...
Com t'hem deixat!
Caritat.
No et fa vergonya
el teu nom?.
Comentaris
-
Caritat o egoisme?[Ofensiu]Rita O'Neal | 19-05-2008 | Valoració: 10
Què n'hem fet de la caritat?
Un objectiu partidista?
Si algú demana alguna cosa, eliminem-lo de la societat!
Els altres, aquells que ens envolten...
La caritat mal entesa,
mal donada.
Cada cop, més mal vista
i més odiada.
I, com dius tu... :
El donar es mitja vida,
el rebre es alegria
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429200 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com