Capitis diminutio

Aquest concepte, la capitis diminutio, es conegut de tots els que han estudiar - ni que sigui només el primer curs - la carrera de Dret. Literalment vol dir una disminució del cap, vinculada a la pèrdua de la plena llibertat, en el terreny pràctic a Roma, volia dir que l'individu que patia aquesta pena, que això era al cap i a la fi, deixava de comptar entre els ciutadans, i passava a ser considerat com un estrany o estranger. Sovint, com a mostra darrera de dignitat, el que era sancionat amb la capitis diminutio, acostumava a suïcidar-se; en el món romà, aquesta conducta - el suïcidi - es considerava una manera digna - potser la que més - d'acabar amb una situació impròpia i/o amb una vida sense honor.

Avui, malgrat que la Capitis diminutio, no forma part de l'arsenal penal del dret modern, hi ha moltes persones, que literalment amb la seva conducta, és situen fora de l'àmbit dels ciutadans, alguns fins i tot, en la seva bogeria, volen formar noves societats, en les que les seves evidents mancances no tinguin cap mena de rebuig social. Val a dir que dissortadament proliferen i molt aquesta mena de societats "noves" ; durant el període 1939-1975 Espanya va ser una d'aquestes societats, el seu màxim representant havia patit en el període republicà anterior la Capitits diminutio , i no - com hagués estat possible - la pena de mort, perquè els escrúpols injustificables dels republicans, enlloc d'enviar-lo a la forca o al garrot vil, el van enviar a l'Àfrica. D'aquella conducta imprudent dels republicans, se'n van derivar més d'un milió de morts, durant la guerra civil, i quasi quaranta milions de zombis, que resignadament esperen passar de la mort en vida, a la vida desprès de la mort.

Particularment escandalós es l'anomenat afer Pinochet, en el que un home vell, caduc, enverinat per l'odi de les seves víctimes, desespera en la convicció intima , de que malgrat que la Justícia Xilena - venuda , com tantes i tantes - no li farà cap mal ni greuge, el Tribunal Superior de Justícia Celestial, el bon Déu, en paraules més entenedores, no és deixarà comprar i és faran realitat per a ell els pitjors temors que des de l'antigor han acompanyat l'home, l'infern etern, la desgràcia infinita !

Certament hi ha moltes més persones que han incorregut en conductes mereixedores de la Capitis diminutio, i és troba a faltar, entre tanta O.N.G , una organització de ciutadans honestos, que sense cap mena d'autoritat penal, únicament com a dipositaris de la moral bàsica dels éssers humans, desvinculada doncs, de qualsevol creença o religió, puguin desprès de judicar adequadament els actes d'aquell que és fa mereixedor de la sanció, notificar de manera escrita i solemne, que la Humanitat, des d'aquella data, considera que el susdit, Pinochet, com exemple, no forma ja part d'aquest col·lectiu, en virtut de l'aplicació de la Capitits diminutio.

No es pensable que la majoria d'aquests subjectes, segueixin l'exemple romà, - és tracta en general de persones innobles i covardes - però la resta del món, tindrà tota la legitimat, per a fer-los el buit, que d'això anava la pena, de saber-se aïllat entre els seus iguals, família inclosa, i tenir la consciència de que mai més podia ser rehabilitat!

mora.a@guimera.info