Capital de sang

Capital de sang

La frase es deia quan algú tenia el seu capital invertit en bestiar , ja fossin porcs, vedells, gallines o qualsevol altra bestiola que les modes fan o faran en el futur comestible, s'afegia encara, capital de fang, donant a entendre que les inversions en matèria viva impliquen un gran risc.



Avui però, ultra els perills que impliquen encara les inversions en bestiar, vaques boges, febre del pollastre , .... les polítiques econòmiques contemplen les pèrdues de vides, com un fet lògic, així les previsions diuen que les morts en carretera seran XXXX , i el govern sembla alegrar-se de que siguin només 2 de menys, o els accidents laborals previstos seran XXXXX i els governs demostren la seva gran preocupació quan es supera també de 2 el nombre de morts. Pel que fa a les morts en l'àmbit familiar, la denominada violència de gènere, els escarafalls dels polítics son particularment escandalosos, i mes quan algunes d'aquestes situacions , tenen en el seu origen, una manca d'ajut públic a les parts, manca de política de vivienda, manca de política de suport a la família, es a dir mirar de conciliar la vida laboral i familiar, els nostres polítics ( els de qualsevol color ) tenen com una característica comuna, que les millores es veuen ràpidament en el seu entorn familiar, germans col·locats, parents amb feina, amics enxufats, alhora que les accions vers les millores generals, s'han de sotmetre a "consells de savis" i passen quasi sempre, per laminar - encara més - els precaris drets d'una bona part de la societat. Això en l'àmbit més proper imagino amics lectors que tothom ho ha pogut constatar.



Ara , a tots plegats , l'augment constant del petroli ens fa preveure un futur encara més ple de restriccions, tot i que l'estat està augmentant els seus ingressos de forma exponencial ( els impostos son percentuals, per tant l'augment dels preus de venda, implica augments de recaptació ), alhora que constatem que aquí també, hi ha una relació clara entre les vides que es perden i el preu de venda. Únicament els americans tenen guanys d'aquesta situació, el seu petroli era el més car i per tant, inclòs a ells, els convenia més comprar-lo als àrabs ; això havia fet créixer l'atur en el sector de l‘extracció i augmentava la seva factura energètica, ara als actuals preus, tot ha canviat , l'activitat és molt rendible i fins i tot, han ofert a la resta del món les seves reserves, la bondat dels americans es tant commovedora, oi ?



El pitjor de tot però, - sembla ser - com en el cas dels nostres polítics, també se'ls desequilibra el nombre de morts previst en aquesta operació econòmica, en la que també espanya va participar, i per la que moltes famílies en varen pagar un preu excessiu. Els morts no americans, és a dir, també els espanyols, no es tenen en compte en les previsions americanes i son per tant només, danys col·laterals sense importància.



El bon Déu està sens dubte horroritzat, de les accions que porten a terme, els descendents d'aquella figura de fang a la que ell va insuflar la vida. Imagino que moltes de les persones que constatem dia a dia, l'aplicació d'aquestes polítiques, també com el bon Déu estem horroritzats. La pregunta evident per a nosaltres , es : podem fer alguna cosa per acabar amb això ?



© ANTONIO MORA VERGES