Cercador
CAPELLA DELS SANTS METGES DE GRANOLLERS
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Rosa Ventura Cutrina, escriptora i bona amiga, s’avenia a fer-nos de sherpa per la Ciutat de Granollers, a la Maria Jesús Lorente Ruiz, i a l’Antonio Mora Vergés, havíem començat pel carrer-carretera de Joan Prim que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixampla de Granollers, a finals del segle XIX, on estan representats els moviments arquitectònics dels darrers cent anys.
Ens aturàvem davant la façana de la CAPELLA DELS SANTS METGES, al Carrer de Corró, 114.
La descripció – que no esmenta el treball preciosista dels filats públics, que concursava al premi ‘dessolar la terra’ , i treia de segur el premi gros- ens diu : Edifici entre mitgeres, composat amb un únic eix central, amb imposta per sobre el buit de punt rodó de la portalada. La façana és de paredat arrebossat amb portal d'arc de mig punt, finestra rodona recercada amb totxo a sardinell, coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d'espadanya d'un buit. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell que la subdivideix
En els dies foscos del genocidi contra Catalunya de 1936-339, la capella va ser enderrocada, i es va refer més humil a un costat, en una data indeterminada però posterior a la victòria dels revoltats feixistes.
La capella està situada al barri dit en algun moment "dels Sants Metges", a la part alta de la vila, dominada per fàbriques i indústries, raó per la qual la festa es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari per a honorar als sants.
Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries.
La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) amb la provisió corresponent d'unes branques d'acàcia o d'unes canyes verdes.
Gràcies a la pèssima gestió dels governs del REINO DE ESPAÑA, les fàbriques ara, estan tancades tots els dies com les capelles, i li cal al poble demanar amb devoció l’ajuda dels Sants Metges, perquè ara un, ara l’altre ens estan deixant sense Centres d’Atenció Primària.
Per intermediació dels Sants titulars, aixecava la meva pregaria a l’altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !
Ens aturàvem davant la façana de la CAPELLA DELS SANTS METGES, al Carrer de Corró, 114.
La descripció – que no esmenta el treball preciosista dels filats públics, que concursava al premi ‘dessolar la terra’ , i treia de segur el premi gros- ens diu : Edifici entre mitgeres, composat amb un únic eix central, amb imposta per sobre el buit de punt rodó de la portalada. La façana és de paredat arrebossat amb portal d'arc de mig punt, finestra rodona recercada amb totxo a sardinell, coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d'espadanya d'un buit. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell que la subdivideix
En els dies foscos del genocidi contra Catalunya de 1936-339, la capella va ser enderrocada, i es va refer més humil a un costat, en una data indeterminada però posterior a la victòria dels revoltats feixistes.
La capella està situada al barri dit en algun moment "dels Sants Metges", a la part alta de la vila, dominada per fàbriques i indústries, raó per la qual la festa es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari per a honorar als sants.
Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries.
La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) amb la provisió corresponent d'unes branques d'acàcia o d'unes canyes verdes.
Gràcies a la pèssima gestió dels governs del REINO DE ESPAÑA, les fàbriques ara, estan tancades tots els dies com les capelles, i li cal al poble demanar amb devoció l’ajuda dels Sants Metges, perquè ara un, ara l’altre ens estan deixant sense Centres d’Atenció Primària.
Per intermediació dels Sants titulars, aixecava la meva pregaria a l’altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.