Cercador
CANT DE LA BANDERA
Un relat de: Josep Vendrell i Torres- Compartir:
CANT DE LA BANDERA
Jo so la flor d’aquella primavera
que els pobles fa reviure i reverdir.
Jo tinc tota la saba de la terra;
tota la llum del cel reflecta en mi.
Els meus colors són vius; la meva flaire
és la sentor de pàtria i llibertat;
forta em desplego retronant en l’aire,
gala en la pau i fúria en el combat.
Porteu-me alta i aixequeu-me dreta
al damunt vostre i marxant sempre avant,
i al vostre cor teniu-me ben estreta,
que el vent és fort i Catalunya és gran.
Joan Maragall
Aquesta bandera, tan sagrada,
va ser prohibida en la meva joventut;
la pobra, estava sempre amagada,
qui l’estimava era tractat de malnascut!
No tinc per enemiga cap bandera,
però, per força, em feien estimar la que no era,
besar-la amb un orgull fingit:
perjurava servir-la fins a l’hora darrera...
Déu meu!, que n’era de negra aquella nit.
A la meva estimada (la que el meu cor adora)
injustament havia de trair;
en ella pensava jo a tothora,
però era covard i em feia por morir.
Ara –immerescudament– la porto amb mi, pobreta;
sense retreure’m re, marxem avant,
li agrada que sobre el meu
cor la porti ben estreta!
El vent pot ser molt fort,
però Catalunya és gran!
Josep Vendrell i Torres
Jo so la flor d’aquella primavera
que els pobles fa reviure i reverdir.
Jo tinc tota la saba de la terra;
tota la llum del cel reflecta en mi.
Els meus colors són vius; la meva flaire
és la sentor de pàtria i llibertat;
forta em desplego retronant en l’aire,
gala en la pau i fúria en el combat.
Porteu-me alta i aixequeu-me dreta
al damunt vostre i marxant sempre avant,
i al vostre cor teniu-me ben estreta,
que el vent és fort i Catalunya és gran.
Joan Maragall
Aquesta bandera, tan sagrada,
va ser prohibida en la meva joventut;
la pobra, estava sempre amagada,
qui l’estimava era tractat de malnascut!
No tinc per enemiga cap bandera,
però, per força, em feien estimar la que no era,
besar-la amb un orgull fingit:
perjurava servir-la fins a l’hora darrera...
Déu meu!, que n’era de negra aquella nit.
A la meva estimada (la que el meu cor adora)
injustament havia de trair;
en ella pensava jo a tothora,
però era covard i em feia por morir.
Ara –immerescudament– la porto amb mi, pobreta;
sense retreure’m re, marxem avant,
li agrada que sobre el meu
cor la porti ben estreta!
El vent pot ser molt fort,
però Catalunya és gran!
Josep Vendrell i Torres
l´Autor
1966 Relats
404 Comentaris
821872 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Fotografia del mes d'agost de 1964, i de la poesia "AUTORETRAT".POESIA "AUTORETRAT" - http://relataires.com/r/672300
******
OBRES POÈTIQUES DEL MATEIX AUTOR
===================================
XERROLES MEDIEVALS
ORIGINALITAT IMAGINATIVA
ROSELLES CARTOIXANES
OTGER KATHALON
CORS ABRUSATS -Tres poemes d'amor -
MINYONET EL CAP BEN DRET !
DIÀLEGS POÈTICS
OCELLS PERDUTS I MOIXONS BELLUGOSOS -Tagore, vosaltres i jo-
NUVIANCES I ENDRECES
PENSAMENTS ANAGÒGICS i MENYSPREANCES
MITOLOGIA DEL PECAT
RELATS MEUS MÉS LLEGITS
========================
AMOR CREIXENT - 2370 lect.
EL JOU - 1727 lect.
UN DIA DE JOIA - 1399 lect.
VINE AMOR! - 1362 lect.
DEL DESFICI A L'OBSTINACIÓ - 1220 lect.
CANÇÓ DE SANTA FE - 1200 lect.
PERE VENDRELL (S. XIII) - 1212 lect.
ANGELETS DE LA TERRA - 1138 lect.
LA CRIDA - 1089 lect.
ELS CASTLANS DEL CASTELL DE SU - 1081 lect.
CARLES EL CALB - 1043 lect.
DRET DE CUIXA - 1027 lect.
******************************************
Correu: < venrellus@gmail.com >