Cançó de germanor.

Vull fer un fotolog o un blog d'aquests amb escrits en català per fer reviure aquest idioma que cada vegada es parla manys.

T'agradaria publicar alguna cosa teva?

Anuncia aquest missatge a qui pugis i si vols publicar alguna cosa deixa'm un comentari a algún dels meus escrits o envíam el teu escrit, el teu nom i la data en que va ser escrit a la següent direcció:
marina.bsk@hotmail.com

Estic segura de que aquest blog tindría molta audiéncia!

Jo crec que ho fas per molestar a la gent i ara poses un 8 per quedar bé. Doncs no, ja veiem per on vas, vas treient a la gent de la llista perquè simplement et fa ràbia. Es veu que hi ha gent que no té res més altre a fer que a tocar la pera.

I per cert, no critiquis tant a la gent que escrius, perquè ja m'agradaria veure com escrius tu.

Salutacions.
ullsblaus1

Hola Joan
Per casualitat t'he trobat i t'he llegit.
La teva biografia se assembla quasi a la meva, amb sis anys menys.
Els teus escrits reflecxent una escriptura planera i molt entenedora, del bon afer quotidià.

M'HAN AGRADAT AQUESTAS DUES ESTROFES.

Ell i ella, junts.- Que bonic és tenir
germanets, sí senyor!
Que bonic és fruir
d'aquesta germanor!

Ell i ella junts.- Germà vol a germà,
a tu t'estimo sols,
així sempre serà
si vols com si no vols!
- - - -
ET FELICITO ESCRIUS MOLT BÉ.

Respecte a la teva cançó, POEMA SENÇE MÚSICA, si no has trobat a ningú que li possés música, jo ho podria intentar-lo.

En aquest relat, rítmic com el seu títol diu, és com una cançó. Parlen dels inconvenients i els avantatges de tenir germans, però sempre a la força s'acaben estimant perquè viuen junts.

Gràcies, per aquesta representació tan real de la vida en germanor, i qui té algún germà o germana, que vagi fent!

Salutacions.
ullsblaus1