Cercador
Cançó a Sant Feliu
Un relat de: JOANPG- Compartir:
Com si d'un joc féssim l'esbarjo
tot cantant eren mininos
els que amb el sac i també el ganso
recollien els pinyons.
És l'acudit que encara sona
com a malnom d'un poble ferm,
la distracció senzilla i bona
d'un vell temps que ara enyorem.
De Sant Feliu són les codines
roques grans en un món verd,
taques marrons, herbes florides,
són turons de cara al vent.
Senzilla gent, oberta i lena,
estimant tot el que és seu:
sempre fidel a aquesta terra,
són virtuts del poble meu.
Defensarem aquesta gràcia,
la il.lusió d'anar enlairant
a Catalunya, nostre Patria,
el Vallès comarca gran.
Comentaris
-
Hi vaig sovint ,[Ofensiu]Melcior | 16-07-2008 | Valoració: 10
a mi m' agradaba molt aquella que feia , un poblet d' estiuex , per viuri tot l' any . Reconec que aquella zona , de Moià fins a Caldes , Bigues , Santa Eulàlia , té el seu encant .
Endavant! -
Sant Feliu![Ofensiu]Ullsblaus1 | 24-06-2008 | Valoració: 10
No Sant Feliu de Llobregat, no Sant Feliu de Guiols, sinó que... SANT FELIU DE CODINES!
Està molt bé aquest poema que amb molta estima i dediicació al teu poble has fet. M'ha agradat molt. Et segueixo llegint. Gràcies.
Un salut d'ullsblaus1 (M) -
Melodia d'estimació[Ofensiu]Unaquimera | 16-06-2008 | Valoració: 10
En llegir la primera estrofa ( i la teva correcció ) he pogut imaginar els noiets recollint els fruits dels arbres amb els sacs preparats per omplir-se de petits tresors... i m'has fet somriure.
En llegir la segona, he vist les clapes de pedra en mig de la vegetació de primavera... i m'has fet descobrir una nova paraula.
En continuar, he trobat de nou la teva estima vers la terra i l'emoció que d'ella t'amara, a tu i els versos. I m'ha entendrit.
També la poesia és una "distracció senzilla i bona" que permet sentir-se properes a les persones!
Gràcies, Joan, pel somriure, pel mot que he aprés avui, per la sensació d'haver llegit a algú obert i sincer amb qui compartir poesia.
T'envio una abraçada des d'una altra comarca, avui coberta de núvols en mig d'una primavera estranya,
Unaquimera
-
Rectificació[Ofensiu]JOANPG | 05-06-2008
Per un error de transcripció, la primera estrofa és incorrecta. Hauria de ser:
Com si d'un joc fessim l'esbarjo
tot cantant eren minyos
els que amb el sac itambé el ganxo
rrecollien els pinyons.
Gràcies i perdoneu.
Valoració mitja: 10
l´Autor
78 Relats
623 Comentaris
128075 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Ja he complert els 65 anys. Estic jubilat.El meu desitg és escriure mitjanament be.
Ajudeu-me entre tots.
joanperezg@hotmail.com