Cercador
CAN ROIG DE CAMPRODON AL RIPOLLÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésRebia una fotografia del Jordi Canals Prats, de la que fou meravellosa casa de Can Roig, al carrer Freixenet, 21, a la ciutat de Camprodon, a la comarca del Ripollès, a la província de Girona.
Va ser construïda entre els anys 1900 i 1901 per l'arquitecte olotí, Simó Cordoní i Carrera. Afegim una fotografia en blanc i negre presumiblement d’aquells anys.
L’’edifici d’estètica modernista, es troba avui en un estat d'abandó absolutament lamentable, malgrat això, la finca qualificada com a xalet, està declarada bé d'interès cultural local.
Les seves impressionants dimensions i característiques permeten tractar la finca de palau. Cordomí va dissenyar un edifici d'aspecte grandiós on va combinar el Modernisme en la seva variant neogòtica com a estil bàsic, amb una torre quadrada principal que ens recorda a algunes construccions de la primera època de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956).
La porta principal de l'edifici (avui desapareguda) era d'un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de lògia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara avui es pot contemplar algun element de la riquíssima decoració exterior, amb peces escultòriques en pedra, que ens permeten imagina la magnificència del conjunt. L'interior de la finca presenta un aspecte d’absoluta ruïna i desolació, i la majoria dels sostres s'han enfonsat a causa del deteriorament.
Felicitem a qui correspongui per aquesta eficaç demostració de com es pot deixar malmetre el Patrimoni Històric i/o Artistic, com a mètode per ‘dessolar la terra’.
El desenvolupament de la Vall de Camprodon s’explica en bona mesura per l’existència del tren que unia Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, i que es va posar en funcionament el 1880 per assegurar la sortida del carbó que s'extreia a Ogassa.
El tren fins als primers decennis dels segle XX anava associat al progrés i al desenvolupament, durant el franquisme, i de forma molt rotunda ja dins d’aquesta Democraciola – Democràcia sota vigilància permanent dels armats - ha esdevingut camí de la misèria.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com relatives a les dades biogràfiques de l’arquitecte, i del promotor d’aquesta casa.
Va ser construïda entre els anys 1900 i 1901 per l'arquitecte olotí, Simó Cordoní i Carrera. Afegim una fotografia en blanc i negre presumiblement d’aquells anys.
L’’edifici d’estètica modernista, es troba avui en un estat d'abandó absolutament lamentable, malgrat això, la finca qualificada com a xalet, està declarada bé d'interès cultural local.
Les seves impressionants dimensions i característiques permeten tractar la finca de palau. Cordomí va dissenyar un edifici d'aspecte grandiós on va combinar el Modernisme en la seva variant neogòtica com a estil bàsic, amb una torre quadrada principal que ens recorda a algunes construccions de la primera època de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956).
La porta principal de l'edifici (avui desapareguda) era d'un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de lògia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara avui es pot contemplar algun element de la riquíssima decoració exterior, amb peces escultòriques en pedra, que ens permeten imagina la magnificència del conjunt. L'interior de la finca presenta un aspecte d’absoluta ruïna i desolació, i la majoria dels sostres s'han enfonsat a causa del deteriorament.
Felicitem a qui correspongui per aquesta eficaç demostració de com es pot deixar malmetre el Patrimoni Històric i/o Artistic, com a mètode per ‘dessolar la terra’.
El desenvolupament de la Vall de Camprodon s’explica en bona mesura per l’existència del tren que unia Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, i que es va posar en funcionament el 1880 per assegurar la sortida del carbó que s'extreia a Ogassa.
El tren fins als primers decennis dels segle XX anava associat al progrés i al desenvolupament, durant el franquisme, i de forma molt rotunda ja dins d’aquesta Democraciola – Democràcia sota vigilància permanent dels armats - ha esdevingut camí de la misèria.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com relatives a les dades biogràfiques de l’arquitecte, i del promotor d’aquesta casa.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.