CAMINS DE ROCS I POLSEGUERA

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
CAMINS DE ROCS I POLSEGUERA

Camino per camins de rocs i polseguera
en un matí d’estiu. El sol pertot abrusa.
Els marges argilosos suen el groc i el roig;
el cel és tot atzur, sense boires ni núvols.
M’encega la claror i cerco l’ombra fresca.

M’eixugo la suor i deixo que l’esguard
explori l’infinit. Què es veu a l’horitzó?
L’horitzó és llunyania, és la ratlla del cel:
és el palau dels somnis de qui no té de res.

Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • Què es veu?[Ofensiu]
    Prou bé | 18-04-2023

    El palau dels somnis! Perquè no sabem somiar en allò que tenim a tocar?
    Un poema molt bell, amb força i que fa pensar!
    Amb total cordialitat

  • horitzó[Ofensiu]
    Atlantis | 09-04-2023

    L’al·literació de la r omple de duresa aquest camí cap a l'horitzó.

    Un poema que desprèn molta força.

  • Admirable[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 09-04-2023 | Valoració: 10

    Quin poema més sentit. M'ha tocat el cor profundament.
    Moltes gràcies Fidel per compartir aquest bon sentiment.

    Cordialment.

    Rosa.

  • L'horitzó...[Ofensiu]
    llpages | 09-04-2023 | Valoració: 10

    és el palau dels somnis de qui no té de res. Quina frase més rodona per acabar un bell poema! M'ha agradat molt, Fidel, bona Pasqua a tu també!