Cercador
Camino embadalida...
Un relat de: ÀnGeLsCamino embadalida, mirant el meu voltant, sense fixar-me per on vaig ni quin rumb segueixo.
De sobte, ensopego amb una pedra, caic i rodolo per un barranc. En aquell instant, apareixen a la meva ment tot un seguit d'imatges relacionades amb fets transcorreguts al llarg de la meva vida i, alhora, sento com vaig caient sense poder-me aturar.
Voldria cridar perquè algú em sentís i m'ajudés, però considero que no val la pena, ningú vindria. Però és llavors quan me n'adono que he parat de rodolar. Com és això? Doncs, tinc un braç aguantant-me des de dalt, impedint que caigui. És el teu braç.
Ni tan sols m'ha calgut cridar-te perquè sabessis que estava en perill i necessitava el teu ajut. Has aparegut al moment precís, com els herois de les pel·lícules.
I és que per molt que estigui patint, tu sempre m'allargues la teva mà, la teva espatlla per poder plorar o directament em perdo entre les teves abraçades. Tant et fa els obstacles que hagis d'esquivar, els passaràs tots i cadascun només per estar al meu costat.
D'aquesta manera, per molt que m'entesti a aferrar-me a la foscor, tu sempre em fas tornar a veure la llum. Tens en tot moment paraules per fer-me revifar, per passar el meu ensopiment, dibuixar-me un somrís a la cara i, sobretot, ensenyar-me alguna cosa nova.
Comentaris
-
Tots tenim...[Ofensiu]Kyra | 28-08-2007 | Valoració: 10
... el nostre propi heroi que, tot i no tenir superpoders, és capaç de dur a terme la més difícil de les gestes: fer-nos somriure quan el món és gris.
No deixis d'escriure, m'agradaria seguir llegint els teus relats.
Records des de la vora del riu.
Kyra -
Telepatia[Ofensiu]Orawa | 28-08-2007
Telepatia, això sembla necessari a vegades per entendre una persona, per comprendre els seus patiments, les seves pors i esperances... Per això, el simpe fet de trobar algú que t'entengui i t'escolti és un cop de sort. Conserva-ho!
PD: bon relat!
PD2: amb telepatia normal n'hi ha més que suficient! no cal telepatia al quadrat i al cub! -
La llarga espera...[Ofensiu]Ningú- | 27-08-2007
Que dir-te, ens podries haver obsequiat amb algun relat millor, que en tens molts de millors!
És que aquest, per a mi, és massa dolç... He, he.
"...però considero que no val la pena, ningú vindria"
... pel que fa a això, no sé com prendre-m'ho.
Espero que no triguis tant per penjar el pròxim...
Vagi bé!
Ningú-
l´Autor
15 Relats
37 Comentaris
18288 Lectures
Valoració de l'autor: 9.26
Biografia:
Sóc de sang ben catalana, sóc de la Terra de l'Ebre.Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat Pompeu Fabra.
Lletraferida des de sempre i aficionada a l'hora d'escriure, una manera de poder expressar el que sento i no dic.
Últims relats de l'autor
- Ara que veig el terra mullat...
- Únicament, jo
- No sóc res sense tu
- Passats uns dies, va entendre-ho
- Camino embadalida...
- A la fi, m'enxampen!
- Objectiu aconseguit sense haver-s'ho proposat
- Reclamació als Reis Mags d'Orient
- Dolços records, alhora que molt amargs
- Què seria de mi sense la meva llengua?
- No podia haver estat com jo havia imaginat?
- Alguna cosa no rutlla bé...
- Incapaç de trobar-li algun defecte
- Recapitulant...
- Em sento com un ninot