Cercador
CABÒRIES Cavil•lacions, idees que preocupen massa.
Un relat de: Antonio Mora VergésLa televisió ens ensenya imatges d’ un país ensorrat desprès dels terratrèmols i del tsunami;
angoixat per les conseqüències que es deriven i es derivaran dels ‘incidents’ de les centrals nuclears de Fukushima, però sobretot - i de forma incomprensible en un context de lluita contra la corrupció en el món àrab, i de reivindicació per arreu de l’esser humà com a mesura de totes les coses – submís i dòcil; quan un dels capitostos directament responsables del desastre nuclear, apareix i amb el cap cot sembla penedir-se i demanar perdó, els perjudicats, les víctimes, amb idèntic gest accepten la demanda de perdó.
A mi em sorprèn cada dia que no cremin encara, el Congres dels Diputats, el Senat i les Càmeres Autonòmiques , i aquí la corrupció, l’estultícia, la supèrbia i les ‘virtuts’ que tradicionalment adornen a les élites, tant ben definides per Vilfredo Pareto, i ens les que s’inspiraran els feixistes, només – i val a dir que és molt greu – ens han conduit a la ruïna econòmica. Una explicació – pel que fa al Japó - podem trobar-la en la pràctica de la religió xintoista; malgrat no és una ‘religió de llibre’ - no té fundador, ni escriptures, ni dogmes – té una vastíssima mitologia, que ha generat unes pràctiques de culte i uns costums bàsicament animistes i/o politeistes. La noció central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és semblant a la noció cristiana de pecat (tsumi), voluntari i/o involuntari. Costa més d’entendre la passivitat dels que viuen a la vora del mediterrani; aquest malgrat haver patit quasi permanentment els atacs de pirates – els que vivien prop del mar – i de bandits – els que ho feien terra endins - , no tenen gens assumit – i ho diu el seu ‘llibre sagrat ‘ - , que cal perdonar, posar l’altra galta, i deixar-se vexar una i altra vegada. Recordo l’enginyosa frase d’una persona de molta edat, que deia sempre que no volia morir-se mai, perquè sempre succeeixen coses noves. No necessariament bones i benefiques, si m’és permès de matisar-ho.
angoixat per les conseqüències que es deriven i es derivaran dels ‘incidents’ de les centrals nuclears de Fukushima, però sobretot - i de forma incomprensible en un context de lluita contra la corrupció en el món àrab, i de reivindicació per arreu de l’esser humà com a mesura de totes les coses – submís i dòcil; quan un dels capitostos directament responsables del desastre nuclear, apareix i amb el cap cot sembla penedir-se i demanar perdó, els perjudicats, les víctimes, amb idèntic gest accepten la demanda de perdó.
A mi em sorprèn cada dia que no cremin encara, el Congres dels Diputats, el Senat i les Càmeres Autonòmiques , i aquí la corrupció, l’estultícia, la supèrbia i les ‘virtuts’ que tradicionalment adornen a les élites, tant ben definides per Vilfredo Pareto, i ens les que s’inspiraran els feixistes, només – i val a dir que és molt greu – ens han conduit a la ruïna econòmica. Una explicació – pel que fa al Japó - podem trobar-la en la pràctica de la religió xintoista; malgrat no és una ‘religió de llibre’ - no té fundador, ni escriptures, ni dogmes – té una vastíssima mitologia, que ha generat unes pràctiques de culte i uns costums bàsicament animistes i/o politeistes. La noció central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és semblant a la noció cristiana de pecat (tsumi), voluntari i/o involuntari. Costa més d’entendre la passivitat dels que viuen a la vora del mediterrani; aquest malgrat haver patit quasi permanentment els atacs de pirates – els que vivien prop del mar – i de bandits – els que ho feien terra endins - , no tenen gens assumit – i ho diu el seu ‘llibre sagrat ‘ - , que cal perdonar, posar l’altra galta, i deixar-se vexar una i altra vegada. Recordo l’enginyosa frase d’una persona de molta edat, que deia sempre que no volia morir-se mai, perquè sempre succeeixen coses noves. No necessariament bones i benefiques, si m’és permès de matisar-ho.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.