Cercador
Bufarut.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Les fulles trencades, són les la tempesta.
després del vent i les patacades.
En mig de l'estiu, irromp la fresca.
Electricitat.
Quina excitació!... sembla felicitat.
La calma retorna però. Al port, hi ha un espigó.
.
Al cel, a la terra, al mar. Sempre retorna la calma.
Comentaris
-
Tormenta[Ofensiu]llegiresviure | 28-07-2019
Ja ho diuen, que després de la tormenta sempre torna la calma. Ho dius tu també. No poden viure l'una sense l'altra. En el contrast i en el canvi rau el nostre plaer.
-
Gràcies...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 25-07-2019
Gràcies pel teu grat comentari per al meu poema "Sols la teua vida", i per seguir llengint-me, aquest.
Saluts
Perla de vellut -
El xiu-xiu del teu cor[Ofensiu]Epicuri | 25-07-2019
El xiu-xiu del teu cor
m’obri una infinitat.
L'amor...La vida...hi ha quelcom més?
Ets vida...exemple... Aquest títol, aquest poema m'ha fet tentinejar el cor.
Moltes mercès pel teu comentari a Bofarut. En quan a "les la" tempesta...hi ha òbviament ( o no tant) un "les" que s'ha colat...pot ser amb tant d'enrenou, vent i les fulles trencades!..."Les fulles trencades són la tempesta"...tant de bo m'hagués fixat jo ( destraler de cor)...molt agraït per la teva Bonança!...
sols una vida,
milions de milions de sospirs,
Ens llegim! PERLA DE VELLUT! -
Bonança.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 24-07-2019 | Valoració: 10
Un poema ple de molta joia i amb molta felicitat interior.
On la bonança del mar és el millor aliat de l'home. Molt psicològic, Epicuri.
Ah! sí... la frase de: Les fulles trencades, són les la tempesta", em sona molt malament, doncs "SÓN LES LA TEMPESTA", no ho entenc com està formada aquesta frase. Ja em diràs al respecte, en la meua pàgina i a la vegada em lleiges l'últim poema que he editat.
La meua enhorabona, Epicuri.
Salut.
Perla de vellut
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429001 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com