BRILLANTS

El temps
no és mai temps del tot,
mai arriba al final, ni mai el pots agafar...
Ni mai s'esgota del tot,
sense reviure la flaire de la joventut
en onades de records.
Les pupil·les sempre saben rebobinar...
Com ràpides parpelles o cuques de llum aletejant.

I les nostres vides sempre estan canviant,
-pobres les que no-
com pedres a la riba.
Els estels mai brillen igual que ahir
i els homes del temps
s'entretenen
variant
els fenòmens atmosfèrics al seu gust.
Cada passa pot ser un precipici de vidres per terra
o una loteria de guspires als ulls,
és impredictible com els animalets de Darwin
i si no et mous el mecanisme es rovella
De tal manera que mai podràs ser el mateix...

L'única certesa que tinc són els teus ulls
que no s'esgoten mai!