"Breu relat d'un despertar"

Escupint a l'alba la por que segueix envolcallant de fred tants recons de mí.
Asseguda a la fresca,d'una escala que amaga rencorossa els secrets de les ombres.
No menteixo si dic que aquesta ventada s'endura els fantasmes,
Amb els carrerons plens de dolor de la meva pell.
Ajaguda just ara que la lluna es frega els ulls i deixa passar la claror.
Tot es mes fàcil si em neteja la cara aquesta frescor.
I encoratjo un dia buit de records, he sincronitzat els rellotges.
I he triat les sabates que aguantin millor la força d'aquestes petjades.
Acabo lliscant la mà fins la camisa descordada
i em cuido dels meus pits, de la meva escalfor, de mi.