Cercador
BREU HISTÒRIA DEL NÚMERO 20 DE LA CARRETERA DE SENTMENAT. EL MODERNISME A CASTELLAR DEL VALLÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésTenia interès en conèixer la història de la casa coneguda com , antiga botiga Anastasi Miralles, o Ca l’Anastasi, al número 20 de la carretera de Sentmenat.

En aquest enllaç trobava puntual resposta :
http://www.diba.es/documents/429042/c1720c43-c05b-4683-a0f3-7912bedd3d14
Fou un sentmenatenc, el Joan Ramoneda Bosch, qui la va fer construir pel mestre d’obres Josep Graner , l’any 1910 , tenia la doble condició de casa i botiga, situada aquesta – una cansaladeria - a l’entrada de la casa.
A començaments de la dècada de 1920 Anastasi Miralles va anar a viure a la casa ja que la seva esposa Maria Mas Casellas ja hi vivia, i feia temps que el senyor Anastasi hi tancava els animals de càrrega. El lloguer de la casa era de 600 pessetes anuals.
Durant la Guerra Civil (1936-1939), l’empresa de transport de calç que estava situada a la casa va ser col•lectivitzada pel Comitè de Matadepera, convertint-se en una oficina de l’empresa que subministrava calç a la ciutat de Barcelona; els actuals propietaris encara conserven un armari d’oficina que va romandre a la casa després de finalitzar el conflicte bèl•lic.
Després de la Guerra Civil, l’Anastasi Miralles compra la casa i aquesta es comença a conèixer popularment com a Ca l’Anastasi. Anastasi Miralles feia de traginer i transportava la calç que extreia dels forns de Canyelles i de Mas Olivet fins a Barcelona. Durant aquesta època al pati hi havia una carbonera.
Des de 1945 fins a 1990 la Flora Miralles Mas, filla del propietari, instal•la una petita perruqueria a la part cantonera de la casa i aprofitava els aparadors per exposar els seus productes. La seva actual propietària, Maria Josefa Romero Miralles arriba a Castellar per instal•lar-s’hi definitivament el 1965, i viu a la casa amb l’avi Anastasi i la seva tia Maria que era soltera. A la mort de la tieta, el 1996, la Maria Josefa hereta la casa.
En l’actualitat es mantenen elements originals com l’enrajolat del terra i a les golfes encara es conserven els suports que empraven els primers propietaris per assecar els seus productes càrnics, tot i que l’interior de l’habitatge no tenia cap element modernista.
Amb el anys s’hi han realitzat diferents reformes: l’espai que ocupava la cansaladeria s’ha reduït i s’ha construït un petit despatx; s’ha eliminat un safareig que també es trobava a l’antiga botiga i al 2002 es van canviar les persianes d’alumini que tanquen els aparadors i la porta de la casa ja que les que hi havia estaven molt deteriorades.
La descripció tècnica ens diu :
Habitatge unifamiliar entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes, amb façana principal de clar tractament modernista, amb obertura en planta baixa en arc de ferradura, amb portal central i integració d’aparador envidrat. Fusteria de fusta amb tractament decoratiu de motius vegetals.
Planta primera amb balconada i balcó de planta sinuosa, amb balconada de línies rectangulars emmarcada per un arc de ferradura, més petit que l’anterior. La part superior dels dos arcs és decorada amb rajola esmaltada de color. Planta golfes amb tres obertures en arc de ferradura lligats. Remat de façana de formes circulars molt destacades.
Paraments de façanes estucats amb impostes a tota alçada de cromatisme treballat. La mitgera a ponent disposa també d’obertures a l’exterior, sense cap tractament compositiu, ni tan sols l’arrebossat dels paraments.
En aquest enllaç trobava puntual resposta :
http://www.diba.es/documents/429042/c1720c43-c05b-4683-a0f3-7912bedd3d14
Fou un sentmenatenc, el Joan Ramoneda Bosch, qui la va fer construir pel mestre d’obres Josep Graner , l’any 1910 , tenia la doble condició de casa i botiga, situada aquesta – una cansaladeria - a l’entrada de la casa.
A començaments de la dècada de 1920 Anastasi Miralles va anar a viure a la casa ja que la seva esposa Maria Mas Casellas ja hi vivia, i feia temps que el senyor Anastasi hi tancava els animals de càrrega. El lloguer de la casa era de 600 pessetes anuals.
Durant la Guerra Civil (1936-1939), l’empresa de transport de calç que estava situada a la casa va ser col•lectivitzada pel Comitè de Matadepera, convertint-se en una oficina de l’empresa que subministrava calç a la ciutat de Barcelona; els actuals propietaris encara conserven un armari d’oficina que va romandre a la casa després de finalitzar el conflicte bèl•lic.
Després de la Guerra Civil, l’Anastasi Miralles compra la casa i aquesta es comença a conèixer popularment com a Ca l’Anastasi. Anastasi Miralles feia de traginer i transportava la calç que extreia dels forns de Canyelles i de Mas Olivet fins a Barcelona. Durant aquesta època al pati hi havia una carbonera.
Des de 1945 fins a 1990 la Flora Miralles Mas, filla del propietari, instal•la una petita perruqueria a la part cantonera de la casa i aprofitava els aparadors per exposar els seus productes. La seva actual propietària, Maria Josefa Romero Miralles arriba a Castellar per instal•lar-s’hi definitivament el 1965, i viu a la casa amb l’avi Anastasi i la seva tia Maria que era soltera. A la mort de la tieta, el 1996, la Maria Josefa hereta la casa.
En l’actualitat es mantenen elements originals com l’enrajolat del terra i a les golfes encara es conserven els suports que empraven els primers propietaris per assecar els seus productes càrnics, tot i que l’interior de l’habitatge no tenia cap element modernista.
Amb el anys s’hi han realitzat diferents reformes: l’espai que ocupava la cansaladeria s’ha reduït i s’ha construït un petit despatx; s’ha eliminat un safareig que també es trobava a l’antiga botiga i al 2002 es van canviar les persianes d’alumini que tanquen els aparadors i la porta de la casa ja que les que hi havia estaven molt deteriorades.
La descripció tècnica ens diu :
Habitatge unifamiliar entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes, amb façana principal de clar tractament modernista, amb obertura en planta baixa en arc de ferradura, amb portal central i integració d’aparador envidrat. Fusteria de fusta amb tractament decoratiu de motius vegetals.
Planta primera amb balconada i balcó de planta sinuosa, amb balconada de línies rectangulars emmarcada per un arc de ferradura, més petit que l’anterior. La part superior dels dos arcs és decorada amb rajola esmaltada de color. Planta golfes amb tres obertures en arc de ferradura lligats. Remat de façana de formes circulars molt destacades.
Paraments de façanes estucats amb impostes a tota alçada de cromatisme treballat. La mitgera a ponent disposa també d’obertures a l’exterior, sense cap tractament compositiu, ni tan sols l’arrebossat dels paraments.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

2245 Relats
441 Comentaris
697576 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LA MARATÓ DE LA MISÈRIA
- Portadors de Pobresa
- ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE MATAMALA. EL RIPOLLES
- EL CASTELL DE MONTESQUIU. OSONA
- ZUSAMMEM COUNTRY DE CASTELLAR DEL VALLÈS
- VALLSANTA, NOTES PER UN DVD
- L’ESCALA DE LA GLÒRIA, JOIA DE L’ONDARÀ
- EL PONT DE LA SALUT
- SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL FAR
- RODA, LA CIUTAT DEL TER.
- EL PONT PENJANT DE RUPIT
- SANT JOAN DE FÀBREGUES
- SALT DE SALLENT
- TORNEULA, A LA TERCERA MARIA. CAPOLAT.BERGUEDÀ
- REFLEXIONS DES DE LA SALA CAPITULAR DEL MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES

