Boom,...Boom

Un relat de: 1101ilime

Boom, . . . Boom

Què fan els avions, fill meu ?
Boom, . . . Boom

Boom, . . . Boom
Cantava l'infant,
abans d'aprendre a dir Mama.

Al néixer, mig miler moriren
tot comprant queviures
al mercat bombardejat.

La mare l'agafa en braços,
corrent travessa la riera
esquivant les bombes.

Casa seva,
també fou arrasada.

Refugiat amb els avis,
sota una porxada
d'arcades mil·lenàries....

Mil·lenàries com la Nació, l'idioma,
i l'història del naixement
de la democràcia en el món.

El nen, un dels molts refugiats
que hi ha per aquests móns de Déu,
va créixer sense l'amor dels pares.

La mare, amunt i avall,
anava apaivagant
la fam de la guerra.

I el pare, al front....
Defensor
de la pàtria.


Molts anys de repressió cruenta.
Un milió de morts!

La primera bomba
llançada contra la població civil,
la patí Barcelona.

Fou l'assaig
de la segona guerra mundial



Emili




Comentaris

  • Rogal Mar | 13-02-2007

    m'ha semblat que hi ha poc sentiment, has fet un resum. Crec que amb versos més llargs, hagues quedat més bé i amb més sentiment.

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72978 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net