Badall.

Un relat de: Epicuri


Quina son que fa!

El cap se'n va, de vacances.

El visiten imatges, d'allò més interessants:

Fins i tot feines feixugues, estudis i temes imprescindibles

en somnis, avancen.

El màrqueting de la voluntat, rendeix les posicions, mes

solemnes.

El que hi era ja no hi és. L'ésser dimiteix, o es precisament,

que es retorna al centre de l'ésser.

L'infinit esdevé dins un segon. De tornada, algú recordarà

no se sap ben be què.

Savis, bruixots i metges, desenvoluparan les seves arts

endevinatòries.

Tornarà aquesta falsa quotidianitat, veritable son de les

consciències.

On era que som?...ara, és sempre!







Comentaris

  • El centre de l'ésser...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-09-2019 | Valoració: 10

    Realment m'impressiona aquest relat, doncs llig coses diferentes sobre "el badall", que és de fam o de son. Tens un discurs molt fluït i molt elegant per a escriure aquest relat que m'ha agradat molt. Sincerament, aquest em fa pensar més... i no copse molt bé el seu significat... Molt psicològic.
    Una salutació...
    Perla de vellut

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

429226 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com