Avui pot ser un gran dia

Estava davant el mirall observant el primer somriure del dia, tot recordant l'acudit masclista, que explica per què les dones, ens freguem els ulls pel matí...Era molt d'hora. Vaig fer-me una dutxa mentre repassava resignadament les obligacions que tenia per aquell novell dia.

El fred, l'avorriment i perquè no dir-ho, un pèl de tristor hem treia la poca gana que tenia. Potser, la cafeïna d'una bona Coca-Cola faria canviar el color d'aquell matí. El timbre sonà. Era massa d'hora per molestar per les cases. Sense intenció d'obrir vaig dirigir-me a la nevera per agafar litre i mig d'aquella beguda de la felicitat. Amb la panxa plena de gas vaig estirar-me al sofà . El timbre, impassible als meus desitjos continuà sonant dues o tres vegades, obligant-me a obrir. L'home que m'esperava rere la porta duia un mono taronja i unes botes negres. Era jove, alt i musculat. Mentre deixava la bombona sobre el cofà, va inspeccionar-me de dalt a baix d'una manera força estranya. Sobtadament, aquest començà a descordar-se, poc a poc, la cremallera davant la incredulitat de la meva mirada. Una suor freda recorria la meva esquena. Amb un segon, mil supòsits van passar per la meva ment, i cap d'ells agradable.

De sobte, una música coneguda... eren la Marta i la Sònia i entraven per la porta tot cridant com a boges. Moltes felicitats, moltes felicitats! -deien. El suposat butanero, ara, cobert només amb un tanga de color fúcsia, començava a ballar al ritme de Tom Jones, "sex bomb sex bomb"... mentre jo, agotada per l'esforç i la sorpresa, queia morta. Avui pot ser un gran dia.