Aurora

Estel que romans,
ós que guaites
serra enllà.

Per tu m'adormo
i em devetllo
a quarts de tres.
Per tu m'alço
i abraço l'espai.

Guaito
astres,
indrets
a l'infinit.

Potser l'ombra
sense tu
és la meua
o potser
és la d'un ocell
que migrava.

La tardor
en primavera
fa estada en l'oceà
de les nostres ciutats.

Un altre dia,
pels camins
coberts de boira.
Un altre dia
el sol vestirà
mandrosament
els cirrus.