Atraccions inconfessables

M' atreia la idea de fugir de nit, em sentia com les nits que sortíem a pintar, de llargs cafès que es feien esperar i l'alè de no puguer fer ni una passa més.
Tot va anar massa ràpid, una trucada fugissera i una motxilla a mig acabar - merda, com vaig trobar a faltar els tampons i l'encenedor!- t'he de confesar que vaig passar molta por tot i que mai ho he acceptat. Va ser llavors que m'hi vaig enganxar. En aquella època estava llegint un llibre que més tard vaig cremar. De fet, era meu. La meva primera novel.la, l'última.
Tot i prometre't que lluitaria fins al final, Jurgen, ja no puc més, l'ànima se'm cau als peus cada dia que passa i no hi ets… no em desperto cridant ni m'en vaig al llit plorant, però quan tiro els macarrons a l'aigua bullent o compro la damm enlloc de la guiness, una daga m'esquinça el vel, el que em vas ajudar a teixir. I em trobo sola entre aquestes quatre parets, i penso, penso per què enyoro a l'home que em tancà aquí, ens vas traïr i ara, qui ets? Qui seràs? Ni tan sols sé si t'agrada Olwer. En una capseta guardo l'olor que feies després de carregar-te el txosko, inconfusible, vibrant. Quan un home és mort, no es mou. Però cridava tant fort i m'escupí tanta sang que vaig recular, vaig fugir. M'atreia la idea de fugir de nit.