Cercador
Artur Borni
Un relat de: Delfi Fidel- Compartir:
L’Artur Borni, no era borni!... En absolut; no ho era gens el pobre.
El que li passava, és que tenia l’ull dret lleugerament més enfonsat que l’esquerra degut a la síndrome de Chotzen, una malformació genètica que li venia de naixement i que, en el seu cas, havia afectat l’esfenoide i part de l’os zigomàtic.
Aquest peculiar tret facial i un accident de jovenet a la pista de gel del FC Barcelona on, el desgraciat, va estavellar la seva orella a la barana de la pista provocant-li una fractura cranial de la que se’n derivà una oclusió de l’aqüeducte de Falopi i una conseqüent lesió del nervi facial; l’havien portat de cul tota la vida.
Ell ho portava prou bé, però no ens engayem l’Artur tenia una cara difícil de collons. La seva expressió oscil·lava entre la de còmic sorprès i la de boxejador apallissat fent que mares i nens fugissin només ensumar-lo.
El que dèiem..., l’expressió de la seva cara canviava dràsticament diverses vegades al dia seguint dos factors: (1) la temperatura ambiental, que segons ell creia, quan aquesta pujava li provocava una tibantor al nervi fent-li la cara encara més grotesca i (2) la pressió intra-ocular que al disminuir-li feia que el seu rostre semblés una carota.
El que li passava, és que tenia l’ull dret lleugerament més enfonsat que l’esquerra degut a la síndrome de Chotzen, una malformació genètica que li venia de naixement i que, en el seu cas, havia afectat l’esfenoide i part de l’os zigomàtic.
Aquest peculiar tret facial i un accident de jovenet a la pista de gel del FC Barcelona on, el desgraciat, va estavellar la seva orella a la barana de la pista provocant-li una fractura cranial de la que se’n derivà una oclusió de l’aqüeducte de Falopi i una conseqüent lesió del nervi facial; l’havien portat de cul tota la vida.
Ell ho portava prou bé, però no ens engayem l’Artur tenia una cara difícil de collons. La seva expressió oscil·lava entre la de còmic sorprès i la de boxejador apallissat fent que mares i nens fugissin només ensumar-lo.
El que dèiem..., l’expressió de la seva cara canviava dràsticament diverses vegades al dia seguint dos factors: (1) la temperatura ambiental, que segons ell creia, quan aquesta pujava li provocava una tibantor al nervi fent-li la cara encara més grotesca i (2) la pressió intra-ocular que al disminuir-li feia que el seu rostre semblés una carota.
