Cercador
Arrel
Un relat de: sants78Es retorça el meu esperit
i es transforma en arrels,
que creixen per no caure.
La Terra m'acull
i m'alimenta.
El Sol besa les meves fulles.
Els núbols em reguen.
I el vent s'emporta
els meus sospirs.
Què més em cal
sinó la Llibertad per creixer?
La Llibertad per ser el que soc,
un arbre.
La Llibertat
per donar els meus fruits.
Cau la nit, negra.
Demà el Sol tornarà a sortir.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
497769 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal