Aritmètica

Un relat de: deòmises
Quan arriba del supermercat, m'enganxa, cavil·lant damunt del sofà, i em cau l'enèsima recriminació. Són els danys col·laterals d'aquest sagrament contra Natura que és el matrimoni. “Rumiava”, dic i l'esclafit d'ella és la concisa resposta que posa fi a una conversa que cal mantenir. La pèrdua de la feina i la denigració personal són una gota que, invariable, em perfora el cervell i m'embogeix. En incorporar-me, i a la desesperada, allargo la mà per acariciar-li el braç i així aturar-la. Però tampoc no és efectiva aquesta estratègia. Em queda clar que el romanticisme, ara i aquí, és un sentiment devaluat i desfasat. En qüestió de segons, la sento traginar bosses, calaixos i prestatges dins de la cuina.

Lluny del seu abast visual, m'ajaço de nou i sento la humitat de les llàgrimes. La decisió està presa, encara que la cantarella infantil que ressona a l'habitació dels nens em tempti a desdir-me'n. Ressegueixo la fredor metàl·lica del revòlver i les ondulacions del tambor, on hi ha col·locades les sis bales, suficients per a tothom. Després del moment dubitatiu, torno al pla inicial rectament barrinat, sols modificant-ne els factors. M'alço i em dirigeixo cap al tràfec acústic de la cuina. La beso al clatell, enmig d'una queixa rondinaire, que s'allarga prou perquè no s'adoni del que succeeix des d'aquest precís instant.

El xiscle ressona per tota la barriada, igual que l'espetec que tot seguit s'esdevindrà. Somric amb un sentiment que és una barreja de tristesa i de malícia, perquè la meva caiguda els arrossega en el dol, però els salva la vida.

Comentaris

  • Enhorabona Finalista[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................


    PS
    Si envies aquest ja valdrà pels dos relats finaliste

  • comentari del jurat[Ofensiu]

    Plantejament interessant, amb el gir final i la idea que se’n desprèn (el suïcidi evita la massacre). El text està molt ben escrit; les frases, una rere l’altra, duen el lector fins el desenllaç amb elegància. La solució, que s’anuncia ja al segon paràgraf, em sembla desproporcionada, a més de ser un recurs fàcil i típic a molts microrelats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

346 Relats

938 Comentaris

254876 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978