Aquesta fada diu

Aquesta fada diu, que per a que vols ales, si el que sempre ha somiat es va fer realitat amb una mirada.
Que renuncis a les altures , asegura que allá no es troba el cel, ella el va trobar en uns llavis que pronunciàven un t'estimo sincer.
Un t'estimo que ha canviat per verí, per tota la seva magia i poder.
Sap que sense ell no viu, ja no li importa perdre, el despertar amaga en la seva pell, ella ho sap, i no li impacten els núvols perquè el seu tacte és més suau.
Obre els ulls amb un desitg cada matí, despertar i veure sempre el mateix rostre en el mateix llit, estima cada frase que surt dels seus llavis, vol detenir el temps i no coneixer mai dels mais un adéu, desperta que et porto aquí a dins meu, no et menteixo, ets la peça que faltaba en el meu puzzle incomplet, ets expert en això de fer-me viure, vine i perde't amb mi cap al camí de la llibertat.
La realitat no existeix, som nosaltres els qui vestim la vida d'una manera menys penosa. Fes-me el favor i oblida tot el que t'envolta, deixa't emportar per la il·lusió que t'emporta, veu el món com un lloc extrany i diferent, on la gent no fa mal nii existeix l'engany.
Només sento que evidentment estem sols, no hi ha dolor.
¿Perquè preocupar-se?