Aquells ulls perduts

Comença a obrir els ulls... tot està en silenci... dins de l'habitació no es mou ni la pols empesa per l'alè. Un cop més, com cada cop que es lleva, té la sensació que aquella escena ja l'ha viscut, que tot serà igual que els altres dies. Inconscientment, ja està repassant la seva història, les coses que ha de fer i per on s'ha de començar. Els somnis l'han abandonat, no hi ha volta de full.
Se'n va al lavabo, es posa el seu disc del moment, es deixa portar per la música i es dutxa. Es treu el cansament de sobre, es vesteix, i se'n va a esmorzar.
Mira el televisor tranquil·lament mentre esmorza, es queda sorprès... s'ha adonat que avui és dissabte, que no ha d'anar a treballar, que té tot el dia lliure.

Content, torna a l'habitació, però sap que ja no es podrà adormir altre cop. S'asseu a la cadira, mira l'horitzó a través de la finestra... i es posa a escriure.
Feia temps que no escrivia, s'ha anat guardant tantes coses que no pot parar d'escriure, la seva lletra, com ones en un mar blanc, va omplint cada espai buit del full; sense compassió, el deixa despullat en mil paraules. Finalment acaba l'últim full, lentament, assaborint els darrers instants de plaer.

Al migdia dina amb l'àvia, amb la mirada perduda en algun àtom de les estovalles. Havent pres les postres i amb la panxa relativament plena, se'n va al sofà i s'adorm.
Torna a obrir els ulls suaument, El sol ja s'amaga darrera les muntanyes i la llum li toca directament el rostre. S'aixeca pausadament, es queda una estona mirant el televisor apagat pensant què pot fer, i se'n va a l'ordinador. Del seu joc preferit mai no se'n cansa, s'hi pot passar hores i hores sense donar senyals vida. Però casualment, rep un missatge del seu amic: " Ieps, k tal!? k vols srtir? Fem 1 sopar, Si vls vni ja u sas. Wenu vagi b! ". Li contesta que hi anirà, queden entesos i desa el joc.
Per segon cop al dia es dutxa, no sap perquè però se sent tranquil quan li toca l'aigua. S'eixuga amb calma, es posa colònia, canta una mica la música que té posada, i se'n va a buscar la roba per vestir-se. Un cop vestit, agafa els diners, les claus, i li diu a l' àvia que sortirà amb els amics i que arribarà tard. L'avia, com sempre, li diu que no begui, que no corri amb la moto i per acabar li fa una abraçada, un petó i li diu que l'estima.

Un cop a la carretera, està distret pensant, se sap tot el recorregut de memòria i pot permetre's no està atent. Un cop està amb els amics, que han portat més amics, van a sopar. Hi havia molta gent, algú fins i tot que no coneix de res, però això a ell tan li fa. Amb tanta gent, passa molta estona fins que tothom té el seu menjar o ha tingut, perquè alguns ja han acabat. A la sobretaula tothom parla animosament, fa temps que no es veuen i tenen moltes coses a dir-se: experiències bones i dolentes, relacions d'amor...Tothom vol saber-ho tot de tothom, no hi ha ningú exclòs. Havent sopat, i havent pagat tots la seva part, es retiren del restaurant.
La primera parada és una plaça on es reuneix gairebé tothom qui surt de festa. No paren de saludar a gent coneguda i no tant coneguda, comencen les primeres cerveses i copes. La gent es comença a animar progressivament i els diners comencen a baixar considerablement.
La segona parada és la primera discoteca que troben. La colla ja s'ha dividit en molts grups, és impossible convocar a tothom, i ningú té ganes de fer-ho. Va amb el seu grup d'amics a passar-s'ho bé, balla, i ja ha begut unes quantes copes, comença a estar ben alegre i social, res no el pot destorbar.
La tercera parada són els bancs que hi han més a la vora, prenen la fresca, i continuen parlant cada cop deixant anar més coses i amb moltes rialles. S'hi queden prou estona per començar a notar el fred i marxen.
La quarta parada és la discoteca més important, on troben a tota la gent que vulguin. Però els amics no es separen i continuen bevent i rient. Comença a notar que no està al cent per cent, els centelleigs de llums, la música tan forta i l'aire tant carregat de fum impedeixen que s'ho passi bé. Se'n va a la barra fent tentines, ben mirat, va molt borratxo. Demana una ampolla d'aigua fresca, se'n veu la meitat i ja se sent molt millor, la calor corporal es calma a poc a poc i es queda amb la mirada perduda entre la multitud. No pensa, no hi és, només es nota el cos descansant contra la barra.
Uns minuts després es desperta d'aquell somni de llums i colors i es torna a ficar en situació, però encara no es veu en cor d'anar amb els seus amics a ballar. Dona un cop d'ull pels voltants i es queda clavat mirant uns ulls...

Potser es van estar dos minuts mirant-se però cap dels dos no es va acostar a l'altre, estaven immòbils mirant-se. Els ulls d'un es fonien en els ulls de l'altre, com dues ments parlant-se, com dues essències unides, com dues ànimes entrecreuant-se.
De cop i volta els dos van desviar la mirada, no entenien què havia passat. Els amics van aparèixer...

L'aire fred el colpeix a cada fibra del cos. Està al carrer, amb els seus amics al voltant preguntant-li si es troba bé. Es torna a posar en situació, diu que sí, que està be, que no pateixin per ell. Però els seus amics encara se'l queden mirant. El veuen confús, perdut en pensaments profunds. Al cap d'una estona tornen a dintre ja més tranquils i s'assenten a observar la gent.

Està absort, nota el batec del cor a totes les artèries i venes, té els ulls mirant a la barra on s'ha perdut. Busca aquells ulls, però no apareixen...també els ha perdut. Astorat, es queda quiet amb ulls de cec mirant al no-res.

Tornant a casa amb la moto semblava un autòmat, s'havia recuperat una mica i s'havia convençut que podia conduir, però s'estava mentint. No parava de fer esses per la carretera solitària, la nit se l'emportava lluny enllà, se'n anava a l'infinit...


Obre els ulls...tot està en silenci... l'habitació està com sempre... tot sembla com sempre, però no pot evitar sentir que li falta un tros d'ànima... una part de la seva essència... la ment reacciona... ho recorda... uns ulls... uns ulls que sap que no tornarà a veure.