AQUELLA REDADA DE LA BENPOSADA, L'ANY DE LA PICOR,AL MENFOT

Un relat de: Cavaller de Moncaira
Això fou i no fou. Conten que passà fa moltissims d'anys a un poble que li posaren per nom La Caldera on hi havia una taverna que li deien " La Taverna Menfot". Ha plogut de llavores ençà, però malgrat els segons,els minuts,les hores,els dies,les setmanes,els mesos,els anys i fins i tot els segles que han passat; ben pocs crec que, a La Caldera, han oblidat la redada de la Benposada a la "Taverna Menfot" l'any de gràcia -no sabem quina- del 1.666.
Fullejant trastos vells, hem trobat per començar l’ofici del caporal que acompanyat per altres guardies dirigia aquella operació de la ditxosa redada. Ofici enviat als seus superiors i - com Déu mana- al Senyor Instructor per suposat.
Com exigeix el protocol de la seguent forma comença
" Don Garrot Pam Pam,caporal de la Benposada,pertanyent a la 353 Comandancia actualment prestant els seus serveis com a cap del subgrup Contra Herbes Estranyes de Calapunyetes en unió del guardia lª Garrotet i els Guardies 2ª Bon-Baticul, Guardapits,Llandera,Cabell i Verga de Bou, tots ells amb igual feina a complir que el, en primer lloc s'ha esmentat. volen, negre damunt blanc, contar allò que passà a una taverna de La Caldera. .
Que havent-se realitzat, la setmana abans, una investigació per membres d'aquest sub grup a la dita localitat de La Caldera, fou detectat en aquella població un niu de consum i tràfic d'herbes estranyes.
Les accions ben actives que’s van practicar donaren com resultat que les operacions delictives tenien lloc a l’interior de la “Taverna Menfot” situada a la Plaça del Gran Paperot Institucional nº 666 de La Caldera
Aixi que per lo que exposam hem de senyalar que a les vuit de l'horabaixa del dia 6 d'agost de l'any 1666 la comissió que actuava i amb el corresponent manament administratiu, procedi a fer un escorcoll de bon dissabte de la “Taverna Menfot”, contant amb la col.laboració del ca Rex Mallorques, adscrit a la nostra 353 Comandancia i especialitzat en ensumar i detectar herbes estranyes, aixi com a identificar i palpar quantes persones es trobaven a l'interior de la taverna esmentada.
En la identificació i palpada d’individus resultaren que duien xarops malèfics i per conseguent es va detenir els seguents personatges:
Oblidat Mussol amb Documentació Nacional 89708789, expedit a La Palmera- Borda,el 30 de desembre de 1658, nascut el 8 de febrer de 1647 fill d’Eloí i d’Oloreta,fadri, venedor, amb domicili al carrer Morat nº 69 de La Caldera. A l’hora de ser detingut portava vint-i-cinc grams de verdureta-dolça damunt ell, distribuiuda en cinc sobres ben preparats. Amb posterioritat i amb motiu d’haver fet un escorcoll a ca seva li trobaren altres 9 grams de verdureta-dolça.
Endarrera Fabiol, amb D.N 89708567, expedit, a La Palmera-Borda, el 20 de febrero de 1658, nascut el 20 de juny de 1644, fill d’Endavant i Na Llampa-Trons, solter,jornaler, amb domicili a L’Illeta nº 100 de La Caldera. A l’hora de ser detingut portava , damunt ell,0’5 grams d’herba-malsana, 9 grams d’atxum i dues dosis de” Les Seves Delicies” (LSD). Pel que fa als 0’5 grams d’herba-malsana aquests estaven dins tres sobrets ja preparats per vendre i a la vegada a l’interior d’una bosseta petita que el tal Fabiol quan vé que, La Benposada, estava palpant els presents, tirà en terra,concretament davall una butaca de la” Taverna Menfot”, però de seguida el Rex-Mallorques ho ensumà i descobrí com no podía ser d’altra manera, localitzant, de cop i volta, la ditxosa bossa.
Fresquet Fila-Fila ,nascut el 25 de noviembre de 1645 al País d’Allà Damunt, estudiant de la Sopa, amb domicili a La Caldera, carrer de L’Aigua Salada nº 1, fill d’Aupa i Pastanaga, amb autorització d’Estar Aquí num 1040. El sorprenguérem fent un xigarro amb atxum, d’aquells que els diuen “llegum” quan el detinguéren a l’interior de la taverna Menfot, i ademés duia cinc grams d’herba-malsana i quatre de atxum.
Seguidament el nostre company-ca Rex-Mallorques mos descobri una caixeta metàlica on s’hi amagaven quatre llesques d’Atxum d’un pes de deu grams a la part exterior del taulell de la taverna, concretament entre el tapissar i la fusta, no podent per mala sort esbrinar qui era l’amo de l’esmentada caixeta ( L’intel.ligència del nostre estimat Rex-Mallorques no arriba tan enfora) i tampoc poguérem trobar l’amo d’una xiringa d’aquelles que solen usar els aficionats a prendre herba-malsana i trobàrem p’en terra a la taverna ditxosa.
A continuació es va demanar a l’encarregat de la taverna Menfot que prestàs declaració pels fets que estaven occorrint, essent identificat com en Joanet Gargamella-Buida, major d’edat i amb DNI 89776542.
I perquè ens recordassim bé d'aquesta feta quan ja van ser les deu del vespre del 6 d’agost de 1666, ho signaren en prova de conformitat aquell que ho instruia i aquell altre que l’ajudava a instruir.
Hem dit que a Joanet Gargamella-Buida li féren unes preguntes. Hagué de respondre-les a un lloc que molts anys de Dictatura havia espantat a més de dos` i que tenia nom “El Cuartelillo” Li començaren per demanar si era l’amo de la Taverna on s’havia fet l’escorcoll i s’havien trobat aquelles herbes i xarops.
Està a nom de mon pare digué ell, però estic arreglant els paperots per posar-ho al meu.
Quin temps duis com amo de la “Taverna Menfot” ?
Fa dos anys que me’n cuido.
Ens podeu explicar com és que quan hem entrat a la taverna hi havia tres persones a una taula propera al taulell fent un “llegum”? - preguntà el cap de la Benposada .
El Gargamella-Buida contestà que profitaren que s’havia absentat.

I com és que hem trobat davant el taulell un tubo d’acer amb quatre llesques d’atxum d’un pes de 10 grams?
(Negativa fou la resposta de Gargamella-Buida.)
I que ens deis de la xeringa trobada a la taverna davall una butaca?
No en sé noves respongué Gargamella-Buida.
Sabieu que Oblidat Mussol , un dels vostres clients, se dedicava a vendre herbes estranyes a dintre la taverna “Menfot” ?
No ho sabia. La primera hora que ho aprenc
Li havieu cridat mai s’atenció?
Mai !( Categòrica resposta de Gargamella-Buida.)
Voleu, Senyor Gargamella-Buida, afegir res a la vostra declaració?
No, senyors guardies, però vull que quedi clar que quan he vist un client de la “Taverna Menfot” consumir herba estranya l’ha fet fora.
Ho tendrem en compte i ho apuntam. Pot anar-se’n a casa però procuri estar sempre localitzable.
Que passi el detingut Oblidat Mussol. ordenà, seguidament, el caporal Garrot-Pam-Pam.
Enmanillat i acompanyat pel guardia Garrotet, Oblidat Mussol feu la seva entrada.
Quines herbes estranyes consumeixes ? li demana just veure’l el caporal ben assegut a una cadira darrera la taula del despatx. A la pared darrera seva hi havia com està manat un retrat de Sa Majestat el Rei Nostre senyor que Déu Guard. ( el que aleshores regnava se suposa).
No hi ha cap cadira per seure, Senyor Caporal ?
No has vengut aquí a seure, sino a respondre a lo que te pregunten. I aixecant. el to de veu:
Ens vols dir quines herbes estranyes consumeixes? tornà preguntar el caporal Garrot Pam-Pam.
Herba malsana i atxum Senyor Caporal
I de quant ençà prens aquestes herbes estranyes?
Doncs ja en farà tres.
Passem a una altra cosa. Com te guanyes les garrofes? Només traficant amb les herbes estranyes?
Ah no!. Jo som un venedor. Faig polseres i arrecades.
Don Garrot Pam-Pam baixa el to de veu. El caporal ha de treure més suc de ses preguntes que està fent.
Ens pots contar quantes vegades has regalat o venut herbes estranyes?
Regalades, quatre i venudes ,cinc.
Ens pots explicar d’on diantres sortien aquells sobres amb verdureta-dolça d’un pes de cinc grams quan te vàrem detenir ahir a la taverna Menfot ? I que ens dius dels altres vint i un grams de verdureta-dolça trobats a ca-.vostra?
Doncs, senyor caporal, són d’un planter que vaig sembrar aquí a La Cadera just ran del torrent.
Bé! I que volies fer amb aquells sobres de verdureta-dolça?
Vendre’ls a 500 leandres cada un.
Quant de sobres has venut aquests dies passats?
Tres.
Fa temps que te dediques a vendre herbes estranyes?
Oblidat Mussol, respongué que uns tres meses.
Quina mena de relació tens amb la taverna Menfot?
Hi vaig cada dia, conec l’amo i em tenc per amic de la casa. Hi ha bon ambient musical. I he pogut fer-hi bons negocis.
( El detingut Oblidat Mussol es referia obviament al negoci de les herbes estranyes)
L’amo del Menfot no t’ha cridat mai l’atenció? Intervengué el guardia Bon Baticul present allà mateix.
Sí una vegada me cridà a l’ordre perquè fumava “llegum”.
(Contradeia per tant a Gargamella Buida qui havia dit precisament que mai)
I a aquesta taverna s’hi ven molta herba estranya ? Diguem! ! Es una taverna de venedors ?, demanà el guardia Garrotet.

Oblidat Mussol confessà que sí i que era l’unic indret de La Caldera que reunia les condicions idònies per comprar i vendre herbes estranyes.

Has d’afegir res més detingut Oblidat Mussol?
Sí. Estic penedit I la veritat faig això perquè estic sense feina I sense doblers, però estic disposat col-laborà amb la Justicia fins on faci falta.
Això ho veurem sentencià el caporal Garrot Pam-Pam. Escriu el nom i llinatge aquí abaix, que ho hem d’enviar al Jutjat.
Oblidat feu el que li manaven i acompanyat del guardia Garrotet sorti del despatx per tornà al calabosso.
Qui és el seguent ? demanà Don Garrot Pam-Pam.
Endarrera Fabiol, respongué el guardia Bon Baticul.
Feu passar el detingut. Entre enmanillat ,com manaven les ordenances, el detingut Endarrera Fabiol.
Ets N’Endarrera Fabiol, nascut dia 20 de juny de 1644.El teu pare és l’Endavant i la tevaq mare li diuen Llampa-Trons ? preguntà el caporal.
Sí, senyor ,per servir-lo me respon el subjecte.
Molt bé.Quina mena herbes estranyes fas ús?
Atxum i cualque vegada desde fa un any i mig herba malsana.
I d’aquesta manera te guanyes les sopes?
Es que ara no tenc feina.
A veure si t’haurem d’ensenyar a ser més respectuós, intervé Bon Baticul.
Fabiol. Has venut herbes estranyes ?
Sí. Unes set vegades.
I quines herbes estranyes eren aquestes Fabiol ? Fabiol fabioler!
Atxum, senyor caporal.
Vol dir! Vol dir! I també n’has fet regal?
El detingut reconeix que sí.
I d’on era aquesta herba estranya que ahir te vam intervenir quan te detinguérem a la taverna Menfot?
L’herba malsana 0’5 grams l’havia comprada el mateix dia a un tio que havia vengut de la Palmera-Borda. L’atxum ho havia comprat dimecres passat un tal Canou que me’n feu part. Pel que fa a Les Seves Delicies això va ser cosa d’un tal Ninot que vengué dimecres.
Ninot i que més ?
Només sé que li diuen Ninot i no tenc més dades sobre aquest tiu,
I que volies fer amb aquestes herbes estranyes Fabiol ?
Doncs miri per on, senyor cabo. Aquesta vegada no era per vendre sino per engolir.
I vols que mos ho engolim també noltros? Venga. Passem a un altra questió. Vas sovint a la” Taverna Menfot”?
Sí hi vaig prou vegades. Per què?
Perquè ens interessa saber quin ambient s’hi respira i s’hi cuina.
Un bon ambient principalment pels qui ens agraden les herbes estranyes. Hi he fet bon negocis.
I que pretenies fer amb sa xeringa aquella?
Joan Fabiol respongué que: Injectar-me!
A la taverna Menfot hi has consumit herbes estranyes?
Per suposat. I no som jo l’únic. N’hi ha més de dos i de tres.
Explica’ns d’on eren i perquè servien aquelles bolses de color que trobàrem a ca-vostra .
Eren bolses amb herba-malsana i me les havia passades un que li diuen en Tocahores que té un carro i amb qui em vaig topar per la murada de La Palmera Borda.
Com contactaves amb aquest Tocadallons, Fabiol?
Molt senzill. Passejant-me per on el podría trobar. Demanant-li el que havia de menester. El Tocahores, aleshores se’n anava a cercar la mercadería no sé on i tornava després amb el que jo li havia demanat.
Molt bé! I que feies quan entràrem al”Menfot!?
Mirava a en Fresquet Fila-Fila fer-se un llegum.
I l’herba-malsana que t’ha costat?
Doncs unes quatre mil cinc centes leandres.
Has d’afegir res més?
Res més senyor caporal. I tot quant he dit és cert I més que cert.
Au! Venga! .Posa el teu nom i cognom aquí sota que ho hem d’enviar al Jutge.
Guardia Bon Baticul que passi el Fresquet Fila-Fila.. No li toca a ell?
Sí a les seves ordres, respongué el guardia mentre el Fabiol sortia del despatx en companyia del guardia Guardapits.
L’interrogatari de Fresquet Fila-Fila poc més o manco donaria identic resultat que els altres tres precedent.
Les declaracions dels interrogats, totes elles acompanyades, com ja podeu pensar i creure, de corresponents baticuls,garrotades i demés corretjades o llanderades sense fer massa soroll aixi perquè estavem en democracia foren remeses al Senyor Jutge. En concret al Senyor Jutge d’Instrucció.
Ell- la seva senyoria Don Pep Tallat- s'ho mirà fil per randa i amb lupa per veure-ho millor i envià a demanar a tots els que la Benaurada havia aglapit a la "Taverna Menfot" .
Tornaren. un per un, tots a repetir les mateixes cullerades,però això sí volent donar entendre que no havien romput cap plat i manco un ou.
En nom del Tribunal -nomenat ell de " Gent Perillosa i Rehabilitada". el Jutge Tallat els envià tots a casa seva,ara això sí amb la condició d'anar a fer-li una visita cada dia primer i quinze de cada més fins el dia que haguessen de seure al banquet.Els recomenà cercassin un bon misser defensor que els tregués les castanyes del foc quan arribàs aquell dia de presentar-se davant l'Audiència; la qual seria l'encarregada d'enviar-lo passar una temporadeta a l' Hostal No Hi Plou, si eren com ell creia i pensava culpables de totes aquelles malifetes de consumir atxum i demés malesherbes per la qual cosa, la Benposada, els havia atrapat dia 6 del mes 8 de l'any que tenia tres sisos ( 666) després d'un U (1).
Seguidament convocà a l'Acusador Pere Cacau i li encarregà fer un informe -si procedía- d'acusació.
No trigà gaire, el Cacau, en tenir-lo enllestit
Deia l' Acusador que presentava,ell, les conclusions seguents:
" L'Acusador en aquest cas de perillositat social ha arribat a aquestes conclusions:
1 ª Els expedientats ja són tots ells grandets i la seva conducta no és de peix ni de carn i tampoc és recomenar. No tenen antecedents penals o sigui de penedir-se del que han fet o deixat de fer. Això sí, fins el dia d'avui ja que d'avui ençà en tendràn per Na Bet i sa mare. Durant aquest any de la mala bèstia han consumit i fet consumir xarops molt dolents per la salut i que són herbes sotmeses a control, llistes primera i quarta de l'unic Conveni de l'any 1661 que prohibeix fer negoci.conrà i consumir aquesta mena de productes
2 º La conducta d'aquests expedientats está lo que es diu tipificada o sigui degudament inclosa a l'article 2º apartat 7º de la Llei de l’Embut sent d'apreciar a tots ells com a gent ben perillosa per la Societat. ,
3 º Mereixerien que els penjassen a una forca ben gran a la Plaça Major del poble però com que ara tenim “Democracia” i els amics i parents seus podrien armar una manifestació contra la Nostra Justicia.I de cap manera això ho podem consentir.
Per tant, procedeix dictar una sentencia que declari que són tots els expedientats ben perillosos i de conformitat amb l'article sisè de la Llei de l'Embut aplicar-los les mesures següents:
Se'ls ha de vigilar i medicar una temporada.La que fassi falta. Els metges especialitzats en adobar cervells se’n han de cuidar.
Els expedientats per aquesta causa tenen l'obligació de dir on paren i que fan o deixen de fer a aquells que tenen cura de vigilar-los, tant de prop com de lluny. I aquests darrers ens ho han de comunicar.
Incautar’ls- per ara lo que portaven damunt ells.
Pagar les costes o sigui pagar tot el paparum escrit i per escriure.
La Palmera-Bord,. 13 de desembre de 1.666."
Aquest informe anava acompanyat per un altre de més tecnic que signava el Doctor Canyot que era l'especialista en tractar tot aquell que se'n anava de la xaveta. I consumir herbes estranyes i malsanes, com l'atxum, era ben segur anarse'n de la xaveta.
" Hàbito leptosomatico amb personalitat esquizotimica sense trastorns ni pensaments incoherents". O sigui que al cap i a la fi no estaven gaire bé del cap però sabien que es pescaven i eren encara més responsables dels seus actes.
Com ja ho havia recomenat el Senyor Jutge, a Oblidat Mussol, els Endarrera Fabiol, Fresquet Fila Fila aixi com l'amo de la Taverna Menfot Joan Gargamella-Buida anaren a veure un bon misser que estudiàs el seu cas i posàs fil a l'agulla per defensar-los i fossen absolts. Triaren el millor que trobaren com poden creure i suposar.
I si non e vero é ben trovato diuen que diuen a Italia.

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Astut | 09-03-2012 | Valoració: 9

    Sí m'ha agradat aquest relat i no crec ser l'unic

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

198 Relats

319 Comentaris

102463 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.