APRENENT DE POETA

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
APRENENT DE POETA

Sento neguit perquè em manquen paraules
que diguin ben precís el que vull dir,
talment fotografies del meu dins.
No les puc pas haver, sols les albiro
enllà del meu abast, del tot enllà.

Quan escolto la veu dels bons poetes
en el dir ric i escaient del rapsode,
els missatges s'enlairen com un vent,
ara amb força gran, ara amb gran dolcesa.
Volen molt alt els mots de plomes sàvies.

Em sé petit i les portes se'm tanquen
amb forrellats impossibles d'obrir;
no sé què fer, no sé on viu la destresa
per fer del vers pinzell de bon pintor.

Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • Paradoxal[Ofensiu]
    llpages | 05-04-2023 | Valoració: 10

    Has sabut trobar les paraules exactes per descriure la desgràcia de no saber trobar-les, no és paradoxal, això? Un poema que recomanaria a tothom de llegir abans de començar a embrutar un full en blanc, com una pregària d'humilitat que obri pas a la inspiració. Bona feina, Fidel!

  • ser poeta[Ofensiu]
    Atlantis | 04-04-2023

    per a mi és buscar i trobar les paraules exactes que expressin el què é vol dir. En aquesta recerca estem. S'assembla de vegades a les matemàtiques.

  • Humilitat....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-04-2023 | Valoració: 10

    i destresa és el que es necessita per escriure un poema bell com aquest.
    Preciós Fidel i gràcies pels teus comentaris als meus relats.

    Salutacions.

    Rosa.