Anys mil...

ANYS MIL...


Com nimfa d'Ulisses,viu,
anhelant fer seu el càntic,
-angelical so joliu-
un gran amor romàntic
que crida, amb dolç brogit,
el goig d'un ignot plaer,
d'èxtasi mai sentit
que ni d'un somni fos ver.

És el fins amor d'un mon
de trobadors i princeses,
de joglar i Cercamon,
de cortesia i fineses.
Es recerca trobar clus,
al màxim grau de puresa,
per desfer ombrívol nus
de Càtars, Croats , riquesa,
d'inconfessables traïcions,
Església polititzada,
de nobles amb ambicions,
d'una gent bona cremada.

És País el Llenguadoc
d'una parla occitana;
Catalunya entra en joc
Amb la llengua catalana.
Ni França ni els castellans
accepten que els Pirineus
sigui l'eix on uns germans
hi plantin les seves seus.
Reina Blanca de Castella,
tercer Innocenci Papa,
i francs sentint cantarella,
junts la Croada els tapa.
Els reialmes opressors
aviat hi són entesos:
per a ells terres i honors
pels castellans i els francesos.


Un manifest us estranya?
És possible convivència?
Ja fa mil anys la campanya
negava nostra existència.