ANTONI GARCIA LAMOLLA; PAISATGES DE GUIMERÀ

Anava a Guimerà amb l’Antoni Ibáñez Olivares, en aquesta ocasió m’hi portava el desig de veure l’exposició de l’Antoni Garcia Lamolla ( Barcelona 1.910- Dreux 1.981) , bàsicament centrada en la Capital de la Vall del Corb i el seu rodal.

Gaudia moltíssim dels dibuixos al carbó, aquarel•les i olis que et transmetent la passió per aquest paisatge que sentia el pintor.

Tenia la sort d’anar amb un autèntic erudit en qüestions d’art , que em feia notar més que la semblança, la coincidència entre l’obra de Lamolla i la del Ignacio Zuloaga i Zabaleta (26 juliol 1870-31 octubre 1945). En ambdós casos els autors porten a la tela la seva visió pessimista d’aquest país de pandereta. La ‘Espanya blanca’ de colors clars i horitzons oberts, s’anirà esvaint - malgrat els anys que separen un i altre pintor – per raons idèntiques, i s’imposarà clarament a contracor la ‘Espanya negra’ de colors foscos i núvols de tempesta.

Sentia un pessic al cor en constatar la certesa d’aquesta observació; passen els anys , els lustres, les dècades i fins els segles; el que no passa és l’estultícia general que porta fins als llocs de responsabilitat als més ineptes dels fills d’aquesta terra !.

Aquí és particularment cert que les obres ‘parlen ‘ ;




ANTONI GARCIA LLAMOLLA. Vista de Guimerà





IGNACIO ZULOAGA ZABALETA. Vista de Toledo