ANTIST. LA TORRE DE CABDELLA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Gemma Capdevila Ribes‎ retratava Antist , avui al terme de La Torre de Cabdella, a la comarca del Pallars jussà, a la provincia de Lleida, en aquesta colònia del REINO DE ESPAÑA, que els nadius i/o aborígens anomenem – encara – Catalunya.


Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) inclou Antist en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845-50) , diu que està situat al cim d'un turó envoltat per tres altres turons més alts, combatut principalment pels vents del nord i de l'oest, el clima és fred, però sa, sense més malalties que algunes afeccions bilioses i pulmonars. En aquells anys Antist tenia 8 cases que formaven un carrer costerut, a més de l'església parroquial advocada a Sant Esteve.

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)el més gran filòleg que han vist els segles, es decantava primerament per una hipòtesi preromana, per tal d'explicar el topònim Antist, basant-se en la similitud del sufix -ist amb altres topònims pirinencs com ara Bastanist.

La troballa de documents amb el nom propi romà Antistius, del llati antistes (capitost), el feia decantar finalment per la procedència del topònim Antist d'un villa Antisti, producte de la colonització romana. Ni cal dir-ho, recull ambdós tesis, i recalca – com feia sempre – que aquesta era la seva opinió.