Annus Horribilis

Una vegada més s'ha de preparar el conte de Nadal, i com cada any ens posem mans a la feina, aquest any però, volem fer - nosaltres - no el personatge un repàs ràpid a les moltes coses que s'han succeït al llarg d'aquest 2003, i que justifiquen sobradament el títol del tot inusual - s'ha de reconèixer i ho reconeixem - per un conte de Nadal.

Cal parlar de l'Irak, de l'actual situació i de la forma impresentable en que un grups de països ( Espanya entre ells ) van decidir que tenien tot el dret a assassinar a tort i a dret en nom de la llibertat. I juntament amb aquesta patètica constatació , la no menys patètica sensació de que això representa l'assoliment del nivell més elevat d'incompetència per part dels qui governen el mon i per extensió dels mateixos governats, almenys fins al dia d'avui. Es fa difícil creure en el significat de paraules com, llibertat, democràcia, justícia,... quan surten de la boca d'algunes persones, i podem posar noms propis , BUSH , BLAIR , AZNAR,.......

Del calor extrem d'aquest estiu, constatació pràctica de les conseqüències de l'activitat humana sobre el planeta ) i de la intel·ligència de la "mare" terra, que crearà ( com autodefensa) unes condicions de vida , una atmosfera en la que els Homo Sapiens, no podrem sobreviure, ben aviat una espècie nova ens substituirà en el paper de "dominadors"......

L'etern conflicte de l'Orient mitjà, en el que ara sembla que els qui varen ser víctimes del nazisme, han acabat esdevenint uns formidables botxins; la publicació de les intencions de desfer-se - a qualsevol preu - del President de l'Autoritat Palestina, Yassir Arafat , a contracor ens ratifica en la manifesta inutilitat de la nostra espècie per a la vida en comú.

;L'any encara ens depararà alguna desgràcia més ( eleccions catalanes, nou Arca,...)

El lamentable espectacle de la incompetència policial i judicial en els assassinats de la Costa del Sol, en els que fins i tot es va deixar de fer la feina més habitual, - de vegades l'única que es fa - mirar l'arxiu de possibles sospitosos, i el més lamentable encara, que ningú n'assumirà cap responsabilitat.

Fins i tot en els dies més horribles, les hores passen i com el calendari no el pot condicionar la política - encara - , Nadal tenia que arribar. Ens trobem , amics lectors al darrer cap de setmana previ al Nadal, amb un dels personatges del nostre relat, la Serafina; durant l'any no s'havia preocupat ni poc ni gaire, per cap dels temes que desglossàvem abans; havia canviat d'empresa, sempre dins del sector de la neteja i aquest any 2003, l'Ajuntament vistos els seus ingressos i la seva condició de dona separada li havia adjudicat un petit apartament de lloguer. No tots els moments han de ser tràgics, oi ?

Treballava tantes i tantes hores, que fer la compra li resultava difícil, tot i els brutals horaris d'atenció al públic, que s'havien anat generalitzant, però al cap i a la fi, perquè s'havia de preocupar per comprar res, si possiblement hauria de passar els Nadals sola ?.
De tota manera es va imposar el sentit comú, i va comprar una mica de tot, embotits cars, peix, "galets " per fer sopa, cava, torrons, quasi 100 € de compra, i ella que no pensava comprar res !

El 24 de desembre, totes les filles ( en tenia tres ) la van trucar i totes tenien unes magnifiques excuses per a no poder estar amb ella en el sopar de la Nochebuena, i encara més per no dinar juntes el dia de Nadal; la filla gran , que els havia fets avis aquest mateix any 2003, la va convidar a dinar el dia de Sant Esteve, i va dir-li que també havia convidat al seu pare. Francisco es deia el seu ex-marit, feia quasi tres anys que s'havien separat; l'home no era mala persona, ni tenia cap vici particularment execrable; eren masses anys de vida en comú, i la sensació als seus 55 anys de que el món s'acabava.

Desprès de la separació a un i a l'altre se'ls vans plantejar els autèntics problemes; ara cadascú havia de mantenir una "casa", i ara com abans els sous eren minsos, abans malgrat això en sumar-los permetien passar amb una certa dignitat, però ara en haver de mantenir-se cadascun individualment, obligaven a treballar fins a quasi l'extenuació; feia molt de temps que no veia al seu ex, com li devia anar la vida ?

Va decidir trucar-lo per felicitar-li el Nadal; estava a la feina , aquell dia treballaria fins a les 22,00 hores, i el dia de Nadal, faria un torn especial, des de les 10, i fins les 22,00 hores, per tal de poder anar al dinar de Sant Esteve a casa de la filla; no van xerrar gaire perquè malgrat l'ambient nadalenc, estaven a Catalunya, i aquí ja se sap que la pela, és la pela, encara que avui es digui Euro !. Li va dir si podia passar a veure-la per casa seva aquella nit al sortir de la feina, i la Serafina es va sorprendre en sentir la seva resposta afirmativa.

Passaven quasi tres quarts de les 22,00 quan es va sentir el timbre de la porta del carrer, era el Francisco, i com va poder veure duia unes botelles de cava, i una bossa amb una caixa. Es varen saludar molt formalment i quan li va demanar que tragués les copes de cava per brindar ella es va sentir una mica violenta, però les va treure, així com un plat amb torrons i neules, es van desitjar bones festes i el Francisco li va donar la caixa que duia a la bossa, era un joc d'estovalles i tovallons que havia comprat pensant encertadament que li podien fer falta en el nou pis. Se'ls van fer quasi les dos del mati, xerrant i el Francisco tot d'una va recordar que aquell dia de Nadal, tenia que treballar dotze hores !

La marxa del Francisco li va permetre a la Serafina mentre recollia la taula, pensar en com havia estat en alguns moments la vida en comú; certament el Francisco no era ni de bon tros un home atent, però sempre havia treballat per tal de poder donar a la seva família el millor possible, altra cosa era que ni ell, ni ella en no tenir estudis, ni cap mena d'especialització, sempre havien acabat fent tasques de molta feina i de minsos
ingressos. En posar-se al llit, li va venir a la memòria la sensació de dormir en companya; la solitud havia estat el més dur de passar en els darrers tres anys.

Cap a mitja tarda del dia de Nadal, la Serafina va telefonar al Francisco, sabia que estava a la feina i sabia també que no sortiria de treballar fins a les 22,00, i en aquesta ocasió va ser ella qui el va convidar a prendre una copeta de cava i àdhuc alguna cosa per picar. Novament es van tornar a fer les dues de la matinada tot xerrant, i el Francisco - al que es veia cansat, malgrat l'alegria del rostre - , va dir que començava a
ser hora d'anar a dormir, per tal d'estar despejats en el dinar a casa de la filla, la Serafina es va sorprendre es sentir com convidava al Francisco a quedar-se a dormir allí, i encara més quan el Francisco li va respondre que si, i va donar per suposat que dormirien l'un al dormitori i l'altre al sofà del menjador, com així va ser. Malgrat la distància física, aquella nit la sensació de " tenir companya ", ambdós la varen sentir amb força.

Al mati de Sant Esteve, desprès d'esmorzar la Serafina va acompanyar al Francisco fins al lloc on vivia, estava rellogat, tenia únicament dret a una habitació - que tancava amb pany i clau - i els serveis eren comuns; hi havia qui ho tenia pitjor perquè compartia habitació amb un altre o en ocasions amb més d'un, en el que s'anomena en el argot, "llits calents", desprès de dormir, cal deixar l'habitació despejada per algú altre. El
Francisco es va mudar i varen marxar junts a dinar a casa de la filla.

El dinar va ser força cordial, en el sentit més formal del terme "cordial", la filla tenia els seus interessos ben definits; la seva descendència i el seu marit, i com visquessin els seus pares, o com pugessin viure, era un tema que de veritat no li interessava ni poc ni gaire. De nou la Serafina es va sentir estranya en sentir-se dir, " el teu pare i jo, hem
decidit donar-nos una nova oportunitat, creiem que posant-ho tot a la balança, pesen més els acords que els desacords ". El Francisco no va dir res, i la filla va fingir una alegria que va resultar excessiva fins i tot per a ella mateixa; els brindis i els desitjos per una "nova vida", van ser la constant del dinar.

Desprès del dinar, la Serafina i el Francisco van marxar junts, i un cop al carrer, el Francisco li va dir a la Serafina que estava content de tornar-ho a provar, però alhora sabia perfectament les limitacions d'ambdós i li costava tenir esperança en que pugues durar aquesta relació .Es van passar la tarda xerrant, ja era fosc quan acabaven de recollir la roba del Francisco, i desdonaven l'habitació ,el sopar ,senzill perquè no hi havia massa existències, va consistir en una truita a la francesa, acompanyada de pa amb tomàquet, per beure naturalment cava, un brut nature de pare desconegut, que va resultat exquisit a judici d'ambdós, desprès del sopar varen decidir anar a fer un tomb pel poble, ambdós tenien - sense confessar-ho - una certa por a tornar-se a tractar íntimament, van passejar per la Placa Major, pel jardí de l'Ajuntament, van baixar pel Carrer de Sant Iscle, fins a l'església i des d'aquí van retornar fins a l'apartament de la Serafina. Es van adormir abraçats l'un a l'altre. Potser, potser allò era el final dels Annus Horribilis !!!Almenys per a la Serafina i el Federico, oi amic lector ?

De tot plegat un any ja !, com passa el temps, oi ?

BON NADAL !!!!!!!!!!!


© ANTONIO MORA VERGES