Anhelant la llibertat

Trec el cap per la finestra,
tots ballen,
els observo en silenci.
Alguns també canten,
L'enveja em desespera.

Dos joves enamorats
passegen abraçats,
un vell assegut al parc,
somriu,
veient-los passar.

Neguits i fòbies
em tenen turmentada.
La porta no es pot obrir,
estic empresonada.
Vull sortir d'aquí.

No vull enfonsar-me,
potser encara em queda temps.
Si pogués deixar-me anar
i flotar d'esquena la por…
Des de dalt ho veuria més clar
ballant i cantant,
anhelant la llibertat

Lluny de ser com era ahir
a la plaça jugant i cantant
records que em fan patir i entristir
tothom està ballant.

Una angoixa permanent,
aquest és el meu destí.
Només tinc forces per plorar
no vull viure així...