Anar de tines

El títol, consensuat amb el Feliu Añaños i Masllovet, lluny del que sembla, no es una nova denominació per explicar les sortides de cap de setmana, pels que fan l'anomenada "ruta del bacalo"; pensava també en posar-li de tina en tina, o els herois del Montcau, però insisteixo en això, ara que el país està dividit en faccions, a nosaltres ens funciona el rotllo consens.

Tot havia començat amb un e.mail adreçat als potencials interessats en la sortida, que literalment deia :

Les Tines de Rocafort, que us sembla ?
Material :
Alot [qui en tingui] potser podrem veure algun interior ,no ho se
Brúixola [ qui en tingui]
Aigua
Menjar sòlid
Màquina digital [ obligatori fer fotos !!! ]
binocles [ qui en tingui ]
Barret de palla o roba
Pals de treking o bastó
plànol de situació [ qui en tingui ]
Farmaciola [ qui en tingui ]
Sortida a les 7,15 de l'aparcament que hi ha al Cl. Vilarrubies davant de la Plaça Marcet

Seguirem l'itinerari del relat , A Rocafort, tines.

A l'hora acordada en Feliu i jo, pujaven al cotxe i enfilàvem l'autopista de Manresa fins al Pont de Vilomara, un cop allà fèiem la primera fotografia del dia, al pont gòtic que dona nom a la població meravellosament conservat, i on únicament ens sobrava - com quasi per arreu - la constatació de que no tots els humans descendeixen del mono, alguns - sense cap dubte - ho fan del porc, i necessiten deixar proves fefaents d'aquest fet.
Fèiem els 3 quilometres en direcció a Rocafort, i al trencall de Oristrell, començava veritablement la nostra excursió a les tines, al torrent dit de l'escudelleta, hi ha varies mostres de tines, primer un grup de quatre, desprès molt aprop unes de les altres, perfectament restaurades, les de la escudelleta, més endavant les del Ricard, en el camí fins a la masia del Flequer, en força mal estat, un altre grup que rep el nom de la casa, i al costat mateix de la casa, que es troba dalt d'un turó trobem també un altre grup de tines. El Flequer era un mas que sens dubte exercia imperi sobre aquestes terres, com sempre en agradaria saber més, des del mateix nom, que s'adiu tant poc amb l'entorn, aleshores vitivinícola, fins a la causa de l'actual estat d'abandó.

El temps no ens permetia arribar fins a les Balmes Roges que deixem per un altre dia, ens parlen d'un accés més curt des del Pont de Vilomara, i quan toqui ja ens ho mirarem.

El divendres, la celebració de Sant Antoni amb un sopar esplèndid, em feia anar a dormir passada llargament la una del mati de dissabte; a les 7,00, començava per a mi l'anar de tines, diumenge reunió a l'Hostal del Carme a Vilagrassa, dijous 15 sopar a Can Vinyals, els primers 60 anys de La Forja, i la presentació del Llibre "Descobrir Castellar " on espero alhora que saludar als autors, felicitar-los per haver assolit finalment aquesta fita de la publicació. Ho tinc difícil per mantenir el pes, oi ?


Complíem horaris, i el Feliu estava a casa al voltant de les 13,30, jo quasi a les 14,00, i desprès del premi de la cassoleta d'arròs i el cava, una migdiada em retornava i em permetia recollir aquestes impressions que us ofereixo en safata.


© Antonio Mora Vergés