Amorius del més enllà

Un relat de: Pep





Amorius del més enllà



Si en girar la cantonada us trobeu
una estrela malmenada,
doneu-me notícia i no patiu
jo li'n tindre cura, li faré caliu
som vells amics, ja ve d'antic

Allà a l'infinit de la nit
m'escoltava silent, complaguda i pacient,
jo m'obria en canal i llançava sospirs,
penes, il·lusions i altres quedirs :
« Mira estreleta de mel
que allà polida nius en el cel,
hui he estat molt i molt delerós
car el meu amor m'ha fet molt i molt sortós"
La seua llum hem feia pampallugues d'enteniment
i és que pujava i baixava un corrent.

Mica en mica l'entesa es feia gran
i l'estrela em volgué venir a visitar.
"Estreleta estimadeta pensat'ho
que aquest món no és per un astre tan formós"
"Si tu ets en ell jo hi aniré »
I és així que en vindre es feu malbé.

En saber que aquest no era el seu indret
quan el dia ja plegava per finir
sense cap petjada la finestra va obrir,
i un cop ben a dalt al seu niuet
tot somrient em va fer l'ullet.


Pep

Comentaris

  • Magnífica...[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-11-2007 | Valoració: 10

    ...poesia, però no m'atreveixo a endevinar el que volen dir els últims versos. Suposo que la humanitat és corrupta a tot arreu.

l´Autor

Foto de perfil de Pep

Pep

41 Relats

34 Comentaris

35702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Amigues i amics. Fa trenta anys que vaig fer trenta anys.
Soc d'un poble de l'Horta valenciana anomenat Alaquàs
No vaig anar a l'escola ni allò mínim que fora desitjable. O siga que puc mostrar-vos un migrat certificat d'estudis primaris; molt primaris.
M'agrada que ploga; al meu país hi plou poc
Crec en Déu. Crec que és feu home en Jesús de Natzaret. Em sent afortunat per això.
Soc tècnic de so.
Fume "caliquenyos" valencians.
Soc autodidacta i me n'he sortit, però no us ho recomane.
Tinc dues filles i un fill, mel! La meua estimada es diu Empar; ¡més mel!
Estime la vida i crec en la bondat de la gent.
M'estime la mar. Em te el cor pres. M'agrada furgar-li la panxa.
Patisc des de fa no en se quant d'anys de migranyes i això fa que visca cada
bocí de benestar com si fos un regal.
Les converses amb amics, família o coneguts no les canvie per res.
Escriure sempre m'ha agradat. De jovenet
hi col·laborava en publicacions clandestines -o no- i de lluita per les llibertatsdemocràtiques.Despres en mogudes de moviments d'Esglesia i també nacionalistes.
D'uns anys ençà que estic pres per una obsessió que em fa llegir i escriure poesia sovint. Em fa sentir-me molt be. Crec que puc aportar alguna cosa.
D'antuvi el meu agraïment pels vostres suggeriments sobre tot si son sincers.
Crec que sovintejaré aquesta casa.
Ens llegirem sovint.
M'agrada relatsencatalà.