AMOR SOBRE RODES

Es van estimar per primer cop entre palanques i pedals. I en el baf provocat pels efluvis dels seus cossos ardents van dibuixar en el parabrises–motivats pel seu amor incipient— un cor amb els dits encara tremolosos per l’excitació. El seu amor ha perdurat des d’aquell dia llunyà, encara que –degut a un curiós fenomen— de forma intermitent. Des del primer moment van notar que el foc i la passió desapareixien fora del vehicle que havia incitat el seu ardor amatori i que, per algun misteriós embruix, no es reproduïa més enllà del seu habitacle. Qualsevol activitat fora perdia interès. Cites avorrides, sopars anodins, converses inconsistents i visions del món completament oposades –que solien desembocar en aferrissades discussions— eren el resultat de tota trobada aliena a l’automòbil.
Després d’incomptables ruptures i reconciliacions memorables van decidir –per no perdre l’ocasió que els oferia el seu refugi sobre rodes d’estimar-se amb una força desmesurada— construir una relació basada en l’insòlit prodigi. I, malgrat la complexitat d’una vida duplicada, es podria dir que van gaudir d’una vida raonablement feliç, si més no, fins que un greu accident de trànsit els va unir eternament.