Amor o raó

Una cita ens permet conèixer a algú especial, o això creiem. És difícil descriure els sentiments, com sabem que és el que hem viscut; com podem entendre el que perceben els sentits; com podem saber si és amor? Una primera cita no ens diu res i ens ho diu tot. Si hi ha indiferència, es nota en l'ambient però es pot fingir. Per què es fingeix? Por a passar una mala estona? Acostumats a quedar bé? Mentir per naturalesa? Difícil d'esbrinar. I si tot és natural... I si dues persones estan bé... I si el temps passa sense adonar-se'n... tot és perfecte. Quin és el següent pas? un dia, dos, quan ha de passar per no mostrar desesperació i sí, interès? Nervis d'adolescent. Mossegar les ungles i no trobar consol. Algun consell? Poder seria més fàcil si fóssim totalment racionals i no, un còctel d'emocions amb diferents cares d'un dau. La ment només ens permet ser conseqüents. M'agrada, estic bé, vull passar més temps amb la seva companyia i no ens perdem de vista. Els sentiments ens confonen, ens creen dubtes, inseguretats, ens fan perdre el temps. Som l'única espècie racional i sentimental, un dels pitjors defectes. Encara no sabem trobar els avantatges de la raó i les emocions. Som com ratolins amb un circuit tancat que s'equivoquen cada cop i no aprenen dels seus errors perquè són vanitosos. Com podem millorar? Amb la reflexió...