Amor a primera mirada?

M’ en recordo de la nit que ens vam conèixer. Una nit que portava màgia i aquesta va caure a sobre nostre.
Crec que des d’aquell segon en que els teus ulls color mel, van hipnotitzar la mirada en els meus, tot va desaparèixer excepte nosaltres.
Gràcies a que vam desaparèixer, ara estem així, els dos junts, de la millor manera possible.
Tu per a mi ets un somni fet realitat, ets tu qui dones inici al meu camí, i sé que sense tu, jo em perdria per aquest camí.
De vegades tanco els ulls, tinc la teva silueta gravada al meu cap, cada vegada aquesta silueta guanya més color, fins que arriba el punt en que ja et veig, estàs gravat dins al meu cap i també, per suposat, dins el meu cor.
Crec que des de la primera vegada que ens vam creuar, ja va sortir aquella espurna de dolç, d’afecte, d’amor.
Desitjo que tu m’agafis la mà, i no em soltis mai, que quan jo hagi de caure tu m’agafis d’un sarpat.
Ja se m’ha fet prou dur, necessitar-te durant un mes quasi i mig, jo ja no em vull imaginar la vida sense tu, cap dia més sense la teva companyia.
Mai deixis de somriure, doncs això és la meva felicitat. No m'abandonis, em quedaria un buit al cor.
El que jo ara vull és un t’estimo, un t’estimo per sempre, i sé que no et deixaré marxar!
Per aquest 8.11.2011.