AMIC

AMIC. Amic tens trista la semblança,
i damunt el far de l'espigó cada matinada contemples l'oreig d'hora clara.
Fa pocs anys quan encara anaves a bogar,
surti-em cada nit la barca i jo a feinejar la xarxa,
i de matinada,mentre els companys tornaven a port,
jo i la barca dins la mar ens parlàvem contemplant un munt d'estrelles,
la nit ens deia adéu deixant caure llàgrimes d'enyorança.
Ja no puc tirar la xarxa,
ni la barca navegar,
ja no puc anar a pescar
ni abraçar la nit quan se'n va.
Tan sols queda cada matinada damunt el far de l'espigó,
contemplar l'oreig d'hora clara.