Amb un farcell ple de joguines

Amb un farcell ple de joguines,
amb un barret de copa groc
i una flauta de llauna que vaig trobar,
trec el peu pel portal de casa,
miro si fa bon temps,
miro quanta gent ve per l'est,
quanta gent ve per l'oest.
Surto als camps de lluita, que els diuen,
per tal de provar la meva sort.
Alço les mans, m'apunten amb un garrot,
em treuen els vestits i els diners,
se m'ho emporten tot, pel seu bé o el de la causa.

Visquin les gotes que cauen dels balcons!
Visquin les gents que es mullen la panxa!
Visquin els camins no trepitjats!
Visquin els que pensen "Sóc jo, sóc jo"!
Visquin les gents que es renten la cara amb realitat!

(Estiu 1974; Simfonia nº 3, Pau Riba)