Amb tu naufrago

Aigua, cel i sang,
vaig a la deriva, deambulo trista i sola,
onejo, em deixo endur pel temporal.
Res em podia parar, jo et volia salvar,
t'enfonsaves en l'abisme, solitari.
Ara graduo els sentiments,
miro l'aigua i clamo al firmament.
Els meus ulls es neguen d'infinita paciència,
només de blau i negre.
Te n'has anat.