Al enemigo ni agua!!!

La màxima feixista explicava perfectament a qui ho volgués entendre, el que i el perquè dels resultats electorals del diumenge 09.03.2008 :

Els resultats del Partit Popular confirmaven no tant que patim i patirem un fort bipartidisme, sinó molt clarament que hi ha electors que no volen matisos; blanc, blanc!, negre, negre!, i castiguen als qui trenquen aquesta norma tant simple.

El Partit Nacionalista Basc aconseguia mantenir-se, com ho feien el seus homònims catalans de Convergència i Unió, que havien fet una oposició clara a l'anomenat tripartit.

Els votants castigaven amb fruïció als antics comunistes, disfressats ara d'ecologistes, i ho feien clarament per la seva col·laboració amb el govern, i no pas per la traïció a les antigues i per demés respectables sigles.

A Catalunya la llenya la repartien amb furgoneta, i posaven a caure d'un polli, als que tot i reivindicar-se com "nacionalistes", "d'esquerres" i "republicans", l'únic que havien fet de forma, clara i sistemàtica, havia estat fer costat al govern i recollir la palla que queia del "pessebre".

Quin encert en fugir de la Sociovergència!; recordo que en ocasió d'unes eleccions municipals, manifestava a l'alcalde guanyador, que fer coalició -sense necessitat- li passaria una dolorosa factura. Avui, en aquella població el nacionalisme català està a l'oposició!

En política, com en qualsevol altra activitat humana, tot s'hi val!. Tothom acaba però passant comptes de les seves accions i/o omissions.

Feia números d'una de les "promeses" d'en Zapatero, la dels 400 € per a cada cotitzant de l'I.R.P.F, imaginen una població activa d'uns 20.000.000 milions de persones, i desprès de multiplicar aquesta magnitud per 400 €, feu-ho per 166,386. Amb aquest import possiblement tindrien atenció totes les persones dependents, menjarien tots els pobres i tindrien accés a la vivenda a banda dels joves, totes les persones de qualsevol edat que estan mancades -també- d'aquest dret bàsic.

Com sonava de fals allò de, gobernaré con humildad, para todos, pero más aun para los que carecen de todo. Jo sentia de fons no tant la cridòria de les persones que gaudien d'un èxit electoral, sinó la frase que dona títol a la columna. Al enemigo ni agua!

Dissortadament -una vegada més- sembla que Catalunya, torna a ser " el enemigo"

© Antonio Mora Vergés