AJUNTAMENT I ESCOLES DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS

Retratava al Xavier Casadó Colom i la Rosa Ventura Cutrina, davant l’edifici modernista de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès que data de 1912 , i que va ser construït per l’arquitecte Albert Juan i Torner (Barcelona, 1872-1957), per encàrrec de Joan Sanpera i Torras ( Les Franqueses 4 de setembre de 1840 - 9 de setembre de 1914 ) , primer marquès de Les Franqueses del Vallès.



La descripció tècnica ens diu : Edifici que dóna quasi la forma d'un paral•lelogram. Està composat per tres cossos completament autònoms i incomunicats, tot i que ofereix l'aparença d'un únic edifici. La façana principal està situada arran de carretera i té una allargada de 124,30 metres i una fondària de 35,50 metres .

El cos central correspon a l'ajuntament, té estructura basilical, cobert a dues vessants, amb capcers escalonats en els laterals i capcer de perfil sinuós en el central, d'on sobresurt la torre-campanar. Aquesta està coberta amb rajola vidriada de colors, formant una decoració geomètrica, i coronada per una agulla de ferro. A banda i banda les antigues escoles de "niños" i "niñas" tal com ens ho indiquen els rètols pintats a les façanes. Aquestes es van concebre per tenir només una planta utilitzable, de manera que sol està a 2,5 metres d'alçada. A la banda interior del pati, hi ha una sèrie de columnes de maó, helicoïdals. Arreu de l''edifici hi ha repartides obertures de tipologia variada, distribuïdes simètricament, i seguint un llenguatge modernista.

Aquesta particular tipologia es repeteix a l’edifici de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès, i encara que de forma diferent, també al del Figaró-Montmany.

S’aplicava aquí la teoria de ‘que fent i desfent, aprèn l’aprenent’, i es pretenia alhora que impartir-los cultura, que des de ben menuts, els estudiants valoressin la importància de tenir un govern, just i honrat. Això no va tenir continuïtat; li desagradava profundament al Dictador Primo de Rivera, no ho van assumir mai els Partits Politics – de cap signe -, i per descomptat no ho va permetre més Francisco Franco, ni cap dels seus ‘continuadors’ en aquest període que pietosament hem batejat com ‘Democraciola’.