Així t'he vist avui...

Blanc, com la neu que t'enduus d'una ventallada.
Sense rastre, com la nit que esvaeix el dia.
Ni somni, com l'esperança que alleugera el buit.
Lluny d'aquí, com el brunzit de la primavera per a sempre,adormit.
Així t'he vist avui i gairebé ploro...

Estàtic, replè i destruït de mals cruels i imaginaris.
Amb el "chi" com una brutícia que put a whisky.
Descolorit com un cartell que jeu a la intempèrie.
I apàtic com un guinyol que està fora de sí.
Així t'he vist avui i gairebé crido...

Enganyat com un malaït que juga a ser feliç.
Sense dignitat com una puta que es dóna a un malparit.
Amb el cor gelat com una mà que traeix un bon amic.
Esquifit i dèbil com una llavor que s'està podrint.
Així t'he vist avui i gairebé vomito...

Sense pena, remordiment, ni pesar... només verí.
Amb la fredor del teu cor desnodrit.
Amb la buidor del teu obsolet esperit.
Amb la pudor del teu cervell corcat de privilegis.
Amb la ignorància que caracteritza la supèrbia beneïta
Dels homes que sent pèssims criden justícia.
Així t'he vist avui. I m'he rendit...



16-12-2005